Page 2 -
P. 2

Maig. núm 15                               de I'edi or

  Editor: L1uís Amat                        El catalanisme i Espanya
  Telefon: 639 08 2 976
  Fax: 97 2 350 685                         Am b aqu est Estatu t de mínims ha quedat per enésim co p demostrat q ue
  e-mail: info@celobert .cat                Espanya sura en totes les conteses, ment re Cata lunya, en bon a pa rt pe r
  CI Girbau, 13, 1er - 17300 Blanes         negligéncia deis dirigents, s 'ha de resignar a viure en I'espoli i la frustra-
  Patrocinadors: Establiments               c ió
  anu ncia nt s                             Com ja havia fet pales el cat alanism e en néixer ce nt anys enreré, Es-
  Col-laboradors: Anna Camps ,              panya és una realitat aclaparado ra, imp ossib le de menysp rear ni d 'eludir.
  Rosa f3iralt, Laura Juanola, Alba         Aix6 es demostra un cop i un altre al lIar9 de la hist oria, per ó sembla que
  Lupiáñez i Mat eu, Cristina Fernán-       ning ú no ho vulgui entendre ni ap rendre. Sense torca major, que no pot
  dez i Recasens, Aitor Roger, Joan         ser altra que la legalitat inte rnacional, a Espanya no se la pot co nvénce r
  Ferrer i Bernat , Félix Rabassa i Martí,  ni obligar-la a res que tingui a veure amb els valors , els pri ncipi s o els
  Poi Ginesta, Marc Pérez, Juli Val-        ca lculs eq uitatius.
  dunciel, Joan Doménech i Moner.           Ara, q ue s'apro vara un Estatut de mínims que no calia, perqué ja en
  Convidats: Joan Puig i Cordon,            teníem un, ha qued at per enésim cop demostrat q ue Espanya sura en
  Enric Ramionet i Rossó Mateu              totes les conteses, mentre Catal unya , en bo na part per negligéncia deis
  Consell lingüístic: Anna Camps            seus dirigents, s 'ha de resignar a viure en I'espoli, el rnsn yspreu i la
  Fotos: Elisabeth Gispert , Laura Jua-     frus trac ió. Per qu é el PSC es va ter del PSOE, ICV d 'IU, ERC creu q ue
  nola, Foto kis i Arxiu cel obert .        Zapatero és millor que Aznar , o CiU pensa que un bon aco rd s 'ha de
  II-Iustracions : Narcís Balmanya          dir Estatu t si be neficia molt a Madrid i poquet a Cata lunya? Els nos tre s
  Disseny grafic i continguts: L1uís        líders haurien de poder respondre a aq uestes preg untes, perqué , si no ,
  Am at                                     del catalanisme ja ben aviat la gent no vo ldra sentir-ne a pa rlar més, en
  Preu: NO TENlM PREU                       identificar el seu discurs polític amb enganyifes de fira o sop ars de d uro
                                            de café.
        DIPOSITLEGAL: G\-1121-2003
                                            Matar els toros
  CAP PART O'AQUESTA PUBLlCAC/Ó POT SER
                                            Semb la que a Cata lunya les corridas de toros o curses de braus cauran
oREPROouioA O/FOSA PER CAP M/TJA SENSE      pel seu propi pes . La fiesta nacional s' ac aoara per si sola, pe r m anca
                                            de p úb lic . Darrerament, nom és gene rose s subvenc ions de l'Estat i els
                    PERMís OE L'EO/TOR.     beneficis que generen els turistes mant enen en activitat estab le algunes
                                            places .
                        PORTADA             Els detractor s consideren les c urses de braus un espe ctacle esfereldo r
      JARDlNS DE SANTA CLOTlLD E            pel fet de ba sar-se - diuen - I'espectacle en el patiment i la mort d 'un
                                            animal. Pero el fon s de la qüestió no té res a veure amb els drets deis
                                DE          animals, sinó amb el car ácter de fiesta nacional qu e tradici onalmen t se
                                            Ii ha atri buit a I'espectacle. Des del segle XiX, pe l c ap baix, a arreu d el
        MARIA ASSUMPCIÓ COM AS              món la imatge d 'Espa nya s 'associa a les curses de braus i aquest ha
                                            estat un deis reclam s publicitaris que ha fet servir sempre la prom oci ó
                                            turística esp anyola. A més, els to ros fo rmen part de la simb ologia de
                                            I'espa nyolisme. Tot aíxo co nverte ix I'espectacl e en una "qüestió d' estat"
                                            qu e complica mo lt les co ses, fins i tot I'inten t d'una analisi obj ecti va.
                                            Ad met re la supressió de les curses de brau s a Catalunya pot generar
                                            una forta tempest a política. Tant és qu e altres co munitats aut ónornes,
                                            per exemple les IIles Can aries, no n' hagin fet ma i, de cu rses de braus ni
                                            tingu in places de toros. Pero el sol fet de debatre la qüestió al Parlam ent
                                            de Catalunya, provoc ara un atac frontal entre pa rtits.
                                            Passi el que passi, políticament pa rlant, la realitat de I'o pinió pública ca-
                                            talana és mo lt clara. Les c urses de braus es podrien suprim ir am b el su-
                                            po rt de la gran maloria deis catalans que pe nsen q ue aquest espectacle
                                            és cruel i anacr6ni c . Encara que tam bé n'hi ha d 'aficionats , com hi són
                                            a la Catalunya Nord i al País Valencia. Pero aquests veritables aficiona ts
                                            ente ndran qu e gu anya la majoria. •

                                                                                                                                             -

                                            comunica't: info @celobert.cat

                                                      2
   1   2   3   4   5   6   7