Page 3 -

> Salvador Cardús i Ros, flash

soció/eg Creixement
exponencial
Valor afegit
Uoret de Mar ha crescut en més
Massa confian9a en la política d ' 11.000 mil person es en els últims
5 anys. És a dir, entre I'any 2000 i el
El déficit de vida política propia que va rep rese ntar la dictadura , a més d 'alt res 2005, el municipi ha passat de tenir poc
c lrcurnst anc íes en les qual ara no entraré, pot exp licar parcialment - p ero de més de 20 .000 habitants a tenir-ne uns
manera raon ab le- perqu é els ca ta lans hem posat tantes esp eranc es en la po - 33 .000 . Les xifres s'han donat a co nelxer
lítica co m a via de supervivencia nacion al. a principis d 'any i evidencien que el ritme
d 'empad ronaments a Uoret és molt
Vull di r q ue, si més no per a una part significativa de c iutadans d 'aquest país elevat. Sense anar més Iluny, I'any passat
- mai no es pot d ir que per totnorn- la reconstrucció nacional ha estat conside- 2005 la vila va ser la sego na població de
rada un procés exclusivament polític . Primer, la restitució de la Generalitat amb la demarcació, després de Girona ciutat,
Tarradellas, per a la qual ja es van fer renúncies bas iques: després l'Estatut en aco llir un nom bre major d 'immi grants.
de 197 9 com a derivat de la Con stitu c ió de 1978; la con ñanca en els d iver- Aqu estes dades suposen més perso nes,
sos govern s nacion alist es de CiU, amb lIeis tan rellevant s pe l país com les de més ciutadans, en convivencia en una
normalitzac ió i política ling üística ; i enca ra I'ap osta p el recent govern tripartit mateixa ciutat o població, i, per tanto
ca talanista i d'esquerres amb la promesa, finalment, d' iniciar I'act ual procés una demanda major de serveis, sobre tot
de reforma de l'Est atut. Sempre, hem co nfiat que I'acci ó p olítica havia d 'a nar sanitaris i educatius. Tot plegat fa que les
davan t de la recon stru cció nacional del pa ís. administac ions necessitin més recursos,
pero, tal i co m adverteix el regidor de Be-
I tanm at eix, si alg una cosa podem co nc loure d 'a qu est s vint -i-c inc anys nestar i Farr ñía, Rom a Codina, aquests
"són limitats",
d' Est atut, pero tam bé del període de la d ictadura és , pr imer, que el país ha Rom a Codina ha explicat que una de
les coses que més els preocupa, a més
sobreviscut fins i tot quan no po d ia fer polít ica, i segona, que quan n'hem de disposa r de recursos suficients, és
ting ut, lIavors hem topat amb to tes les Iimitacions, que só n moltes i enormes, poder proporcionar qualitat de vida a tots
que im posa el marc estata l que, en ser de natu ralesa democr ática, les imposa els ciutadans, tant als originaris com als
am b tot a la - seva- legitimit at. Els exemples són inaca bables , pe ro ara matei x nouving uts .
hem vist com ni la torca d 'una majo ria del 90 per cen t i I'accept ar les norm es Davant d'aquestes valoracio ns, cal
qu e im posa la Co nstituc ió espanyo la, no ens permetien de te rm inar el grau de tenir en co mp te un parell de dades
so birania qu e volíem .
impo rtants. La primera és que cada
Aqu esta és una paret insalvab le que, si algun dia la saltem , no sera p as perqué
Esp anya hagi ca nviat, sinó perqu é estare m en co nd icio ns d'im posar una rup- mes s'empadronen a Lloret unes 300
tura del marc jur ídico- p olític actual. I per aix ó ens ca ldr ia un país nacion alment persones de mitjana. La sego na és
més fort, i unes círcums t áncies internacionals que ho afavorissin . qu e, actualment, una tercera part de la
Dit d'una altra manera, a vint -i-cinc anys del primer Est atut , crec que és ciar po blació és imm igrant. És a dir, més de
que la política ja no dóna per gaire més a l' hora de fer possible un model de 10.00 0 persones que viuen a Uoret pro-
país em anci pat i am b línia directa am b la resta de l món. No diré que ens hem venen d' un total de 112 paisos diferents,
estat enga nya nt -o q ue ens han estat enga nya nt - pe ro sí qu e ens havíem fet com, per exemple, Argentina, el Marroc,
il·lusion s , que no és massa difere nt. la índia o els paises de l'Europa de l'Est.

Des del meu punt de vista , ara és I'hora qu e I'independenti sme, o el sobi ra- celobert.
nism e - no ens hauríem de deixar atrapar en qüestions nom inals- faci un canvi
rad ical d 'estrat eqla i posi la po lítica al seu 1I0c . És a di r, q ue la co nside rem un bl«/
factor im presci ndi ble, pero no a I'avant guarda de l país, sinó a la inte ndencia. El
país cal fer-Io des de les empreses, les universitats, el món de la cu ltura i d'alló s p o r I~ W e a r
que en diem la societat civil, etc. I ho hem de fer sense comptar massa amb
una administració que ja teu prou feina a estirar un carro de rodes boterudes. Passelg de Dintre, 36
No es tracta de renunciar a res, pe ro sí d 'accepta r amb realisme que aixo de
la po lítica dóna pe l qu e dóna (i més, qu an de man era irrem eiable fragmenta i BLANE5
enfronta fins a I'odi el catalanisme més co ns eq üent) i q ue I'actual febl esa na-
ci ona l del país ac aba de fer la resta. Fora de la políti ca hi ha d' haver salvac ió .
O si més no , una m ica de vida nacion al. •

celobert, O/!,

3