Page 2 -
P. 2
Desembre • núm 12 Editorial
Editor: L1uís Amat Societat civil i Estatut
Telefon: 639 082 976 Durant el pujolisme se 'ns deja contínuament que una de les grans fortaleses de Cata -
Fax: 972 350 685 lunya era la seva po tent i estructurada soc ietat civil. Quan CiU ha aba ndonat el Govern,
e-mail: info @elcelabert.cam ens hem adonat qu e aquesta soci etat civil era en molts casos un eleme nt de I'entorn
del pod er més qu e una autentica representació de secto rs socials. Molts líders de mo-
CI Girbau, 13 , 1er - 17300 Blan es vimen ts associatiu s de la Transic ió van ser Iiteralment foragitats, expulsats d'aquésta
Patrocinadors: Estab lim ent s societat civil en els últims vint anys perqu é eren incomodes al poder establert.
a nu n c ian ts
No es pot generalitzar, pero hi ha est ructures de la socie tat civil els representants de
Ool -laboradors: A nna Camp s, les qua ls són elegit s amb parti cipacion s de menys d' un 20 % , fet que vol dir qu e els
col·lectius no es t rob en representats per aquestes estructures o que no ofereixen res
Rasa Giralt, Laura Ju ano la, Alba d 'interessant als associats .
Lupiáñez ¡ M at eu , Cr ist ina Fern án- Ara amb I'apravació de l' Estatut es traba a faltar des de l'Admin istració aquesta soc ie-
d ez Recasens , Joan Ooménech i tat civil de la Transició que era ca pac de mob ilitzar-nos a to ts per uns ideals co mpa rtits .
Moner, Aito r Roger, Joan Ferrer i Avui de s de l'Admini stració gairebé s'ha d 'estirar aques ta societat perqu é doni supo rt
Bernat , Félix Rab assa i M artí, Poi al pro jecte po lític i soc ial més important deis últims vint anys, el nou Estatut.
Ginest a i M arc Pérez . El Govern va demanar als empresaris que firm essin un paper de suport, i al cap de dos
dies molts ja se n'havien desdit. El Gove rn ho va fer perqu é no existia una mobilització
Convidats: Joan Pui g i Cordan, espontanía a favor de l'Estatut. Prabab lement es va equivocar de porta en demanar
Enric Rim b au . ajud a.
Consell lingüístic: Anna C amps Violencia de genere o violencia domestica,
Fotos: La ura J uan ola, Fot o Kiss i al ca pdava ll violencia
Arx iu cel obert .
Alllarg d 'aqu est any s'han fet mol t avencos po lítics pel que fa a la violencia de genere.
Il -lustracions: Narcís Balmanya Totes aq uestes eines noves serveixen per don ar sup ort a les dones ma ltra ctades. Per
ajudar- Ies pslco l óplcament , penalm ent , po líclalrnent , pe ro un cop ja han estat mal-
Disseny de continguts : L1uís Amat tract ades. Prabablem ent han fet obrir els ulls a més d 'una dona, Ii han do nat coratge
Disseny grf:lfic: RO ST UDI O i em pe nta pe r tirar endavan t, pe r sortir de l sol, I'han ajudat a qu e el calvari no es
repe teixi. Pero ca p d' aqu ests ens no ha servit per evitar nou s casos de vio lencia, per
Preu: NO TENlM PREU evitar noves morts. De qu e serveix un ordre d 'allunyament si no es resp ecta? Durant
I'any, hem anat sentint, veient, cada mes , gairebé cada set ma na, el dego teig d'un cas
DIP OSIT LEGAL: GI- 11 21-2003 darrere I'altre. Rabia, impotencia, fins i tot od i. Aix ó s'ha d 'acabar! S'han de bu scar so-
luc ions immediates , i efectives! Pero quines? N 'hi ha? Nom és en veig una, és efec tiva
CAP PART D 'AQUESTA PUBLICACIÓ POT SER (o haur ia de ser-ho) p ero no és de resultats imm ediats, és a lIarguíssim termini. L'erra r
esta en els hom es i s'ha d 'ad ob ar. Aq uests de la maté po rque era mía, pa rteixen
oREPRODulDA DIFOSA PER CAP MITJÁ SENSE d 'un es prem isses eq uivocade s, tenen un errar inserlt en el disc d ur de s de fa m il·lennis
PERMls DE L'EDITOR. i aíxó s' ha de canviar. Com ? S 'ha de fer ente nd re i sentir a les noves generacions de
mascles que I'home i la dona són dos éssers de l mateix nivell, són diferents , és ciar.
Dibuix: Narcís Balmanya
Tot s els mase/es són diferents de les feme lles, pero ser diferent no vol dir ser millors o
sup eriors (ells) pitjors o inferiors (elles). L'home no té drets sobre la do na pe l sol fet de
ser hom e, aque st drets que es treuen de la rnaníqa no són inherent s al sexe , só n drets
qu e han ad quirit amb /'educació, la cu ltura, que han passat de generació en generacjó
i esta n moJt arrelats, pero es poden canvia r. És una feina lenta que hem de fer entre
tots, a cas a, a I'escola, am b els nostres fills. N'hem de fer molta, de feina i pot ser no-
saltres no en veurem els resultats, pero tant és . No us agrada ria imaginar-vos el segle
XXII sense ca p notícia, ni un sol cas de la mort d 'una dona pe r violencia de ge nere?
Seria fant ástic l
2