Page 7 -
P. 7

CONVIDAT               Miquel PairoU,
                                                                              a cel abert                     periodista

                                                                                                                                                                                                                                                                   .1'" "

                                                                              Cambó i el cercleviciós

                                                                              Aviat tara noranta anys que els catalans elaborem estatuts

                                                                              d'autonornla per mirar d'entend re'ns 'amb Espanya. Els elaborem

                                                                              nosaltres. És una idea rios tra, no. pas deis espanyols que,

                                                                              majorítánarnent, en lenen una allra d'ídeaprou clara i co negu da.

                                                                              de com organitzar Espanya. L' idea l estatuta ri ve de torca aba ns

                                                                              pero els primers que el van posar a la practica com a' text juridi c

                                                                              i polític van ser Cambó i la Mancomun ita\. El text va ser redactat

                                                                              ent re el 1918 i el 1919 . Va segui rel cami que després ha estat

                                                                              habitual de ser sot mes a l'ap rovaci6 mad rilanya, pe ro all á av iat van

                                                                              dir que no tocava i ha van deixar córre r. Despres va venir l'Esta tut

L'estany és objecte de bretolades                                             de l 1932 ,'el de la Sego na República que , co nvenientment esporgat

El Cl ub Nautic de uoret de Mar ha denun ciat qu e s'esta n produint          a Mad rid, va ser vigent sis anys i encara amb un d'interrupció . Al
bret olad es reiterades a I'estany de modelism e naval, situat a I'avin-
guda del Rieral. Segons font s del club, sovint troben pedres de              1979 es va aprovar l'estatut que rege ix des d'a les hores i que
g rans dime nsions dins de la bassa i últimament algú ha arrenca t la
placa comm em orativa de I'equ ipam ent mun icip al.                          fou elaborat sota les condicions imposades per latransició de

   Aqu esta situació I'ha do nat a coneixe r un membre de la seeció           la dictadura franquista a la segona reslauració bo rbónica. I
de modelisme naval del club, Agu stí Blanch , qui ha explical que no
saben qui es dedica a al acar les instal -lacio ns de I'e stany, El que té    ara hi tornem a ser. Després de la coincidencia majoritilria que
ciar és que 56n unes bretolades, que es produeixen sovint i que són
                                                                              l'Estatut del 1979 no satístá les necessitats actuals, al Parlament
cada cop rnés preocupa nts. Per tot aixó , Agu str Blanch no ha dubtat
                                                                              n'es tan redactant un de noú , que tornara se r ofert a I'aprovació
en titilar la situaci6 de "falta de civisme " i ha rec lamat resp ecte per
I'e stan y de mod elisme naval.                                               de les Corts espa nyoles i que tom ara a fer els coneguts cami ns

   De moment, tal i que els atacs són reiterats, ningú ha reclamat            d 'anada i tornada, Senti rem altre cop velles parau les, discursos
cap tipus de vigilancia, pe r exe mple. Agu stí Blanch conside ra que
sería "t rist" arribar a aquest extrem, pero tampoc descarta arribar          antlcs, protestes, lamentaeions, possíbíusme.; El cerele vici ós
a "suprimir" les trobades internacionals de modelisme naval que hi
organitzen cada any, si les bretolades no s'aturen. cel obert •               que Cambó va construir continua essent trans itat per polltics que

Copache és el millor grup de                                                  encara no havien nascut quan ell,moria, aviat tara seixanta anys.
música del 2005
                                                                              Sem bla que no veiem cap més manera d'afluixar la perrnanent
Copache és la millor form aci6 musical del 2005. Ho ac redita el premi
Bestintown, que el grup va guanyar el passat 13 de maig, durant               abra cada de ros que ens dedica Espanya que no sigu i elab orar

la final del concurs uoret So 2005. El roek du r deis Copache es va           eslatuts d'autonomia suecessius . Aixo quan les coses van mig bé,

irnposar als altres finali stes, Uso Frequenle, Men os Lobos, Siba ritas      quan no hem de patir dictadures urutar istes que el primer que fan
i Camino Errante. Les cincIorm aclon s van arribar a I'última prova,
escollits per un jurat especia litza t qu e ve valorar fins a disset forma -  és suspendre I'autonomia. Ara sentim dir que aquest estatut que
c ions musicals de llore\.
                                                                              s' esta elaborant i que ja veurem com acabara ha de dura r alme nys
   La lercera edició de la competici6 esta marcad a, dones, por la par-
ticipaci6 a I'alya deis grups de música , i, sego ns eis ex perts, per un     per tola una generació, vint -i-ci nc o trenta anys. I despr és, que?
niv ell de qualitat torca eleva t, L'escenari de tol s els concerts i actua-
c ions ha estat el de sempre , el Bea ch Cl ub.                               Fer -ne un allre? Ens ha faltat atrevimen t, imaginació , saber

   El prim er guardó, el premi Bestinl own , cons isteix en la gravació       aprofitar les ocastons, Estem atrapats en el cercle viciós que

d'un disc en condicions professionals i en I'edició de 500 co pies del        va tracar la prudencia camboniana , aquell home pie de du btes i

treball. Pels membres de Copa che, l'edic i6 d'aquesl disc compacte           de dile mes que , a la fi no va ser ni el Bis marck d'Espanya ni el
en un estudi els perme tra tenir expec tatives noves i rníuors. El segon
i tercer premi del concurs, consistents en 600 i 300 euros en mate-           Bolívar de Catalunya, sinó un financer de Franco,' que va mo-rir a
rial musical, van anar a parar a les man s de Uso Freque nle i Menos
Lob os, respectiv amen!. cel ober! _                                          l'Argentina, riquissim, pero pol iticamenl fracassat i destru'it . No, no

                                                                              en sabem sortir...  .

                                                                              Potser tindrem un nou estatut, Tampoe no ' seria gaire estrany,

                                                                              alás la classe politica que 'gau dim i eís ven ts que bufen els

                                                                              últims dies, que s 'espalllés i no arribés a be . Ara sembla com si

                                                                              vo lguessin usar e l ñnancarnent com a eína de distracció davant

                                                                              les complicacions que suposa elnou esta tut , Seria torea gros,

                                                                              pero no ens vindria de nou. Ja és curtos que vulguin desvincula r e

                                                                              un concepte de I'alt re quan, per lógica, el finanyame nt hauria de

                                                                              ser, almenys pel que fa als crite ris bastes, un capital de l'estatut.

                                                                              Pero res no ve de nou , ja: Cada dia I'olla polltica va fent un xup -

                                                                              xup enre vessat i abs urdoGe nera un conjunt de declaracíons torca

                                                                              carregós, de man iobres d'intenció dub tosa, de volada sobretot

                                                                              curta . On dura tot aix ó? Si es co mpleix I'objectiu condu ira... a un

                                                                              nou estatu\. Un altre , que despr és anirá a Mad rid, que tornara

                                                                              retallat, que votarem, etc, etc. Com sempre. Si la cosa s'esguerra

                                                                              anem de dret a une s eleccion s anticipad es. I després Déu di ra. O

                                                                              í'espent de Cambó , que continua governant-nos. -

                                                                              Jornades sobre el projecte europeu
                                                                              "Tour·Link"

                                                                              Els dies 13 , 14 i 15 de juny, tí oret de Mar va ser la se u d'una trobada

                                                                              entre els hotele rs cata lans i els tou r-operadors holandesos, belgues,
                                                                              alema nys i angiesos . Aque sta trabada es va emmarcar dins de l pro-
                                                                              jecte europeu " Tour-Link", I'objectiu del qu al és I'est udi d'una estrate -
                                                                              gia que augme nti el nom bre d'establiments holelers amb ientalmen t
                                                                              correctes a Cataluny a i com pta amb la participació de l Departament
                                                                              de Medi Ambient i Habitatg e de la Generalitat de Catalunya.
                                                                              Austria i Catalunya han estal els lloes pilot tríats pe r discu tir aq uestes
                                                                              Hoies estratégiques que permetin assolir unspararnetres per provar
                                                                              un sistem a comú de direcció sosten ible per tou r-operadors. ce l
                                                                              ober! _

                                                                              7
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12