Page 7 -

Digui, digui
ANTONI VIVES .(COC) nascut a
Barcelona el 1965 havia militat
a I'MOT, estat secretari gene -
ral d'Acci ó Catalana amb Max
Cahner i membre de I'executiva
d'ERC abans d'acabar a COC.
Va ser secretari del govern
de la Generalitat en I'anterior
legislatura i president del
consorci de 1'lIla Isozaki. Ferm
def ensor del projecte de I'illa
de Blanes ara esta con vencut
que no es tara, L'any passat va
guanyar el premi Octubre d'as-
saig Joan Fuster amb I'obra
"El nacionalisme que ve" , i
anteriorment havla publicat
"Catalunya entre la perplexi-
tat i el somni ". Actualment
és el director de la Fundació
Trias Fargas i el vicesecr etari
general de COC de Militancia,
Formació i Par ti cipació .
-No sé si ha quedat sorpres
en veure que al pressupost
de la Generalitat d'aquest any
s 'hi han inc/ós 9 milions d'eu-
ros per tirar enda vant la ciutat
esporti va.
"Crec que és un escando! total
i absolut perqué en el fons i la
forma trenca I'esquema de sub-
vencions que ha de prestar el
govern de la Generalitat perqué
les poblacions de tot el país tin-
guin les instal.lacions esportives
que necessiten. O sigui, qué té
Blanes que no tinguin altres 1I0cs
perqué el govern de la Generalitat
li doni aquests diners que Blanes
mereix pero que també podria
meréixer qualsevol altra ciutat. El s'ho han carregat d'una manera
que vull dir amb aix ó és que aquí
hi ha gent que no ha entés en
absolut quina era I'esséncia del
projecte de I'illa de Blanes."
-1 quina era?
"Aquest projecte era autososte-
nible. Nosaltres feiem una gran
ciutat esportiva de referéncia a
tot el país, per les comarques
gironines i sobretot per la nova
conurbació que gira a I'entorn de
Blanes. El que feiem era pagar
aquest equipament amb el rendi-
ment que hauria produit I'illa Iso-
zaki. Aquesta era la gracia de la
história. Disparant amb la pólvora
del rei tothom és capac de fer de
"L'illa de Blanes no es tará perqué els socialistes no hi creuen
tenen una altra visió del país"
tot pero aquí s'havia de veure
el conjunt. Nosaltres mai vam
plantejar I'operació de Blanes
com una operació de partit. Era
una operació de país. L'illa de
Blanes se situava a l'arnbít nord
d'un projecte molt més gran que
era el projecte de la construcció
d'un corredor del coneixement
que anava des de Tarragona,
pujava per I'autopista, agafava
els campus universitaris, incloTa
el que era centre direccional de
Cerdanyola, el CIM del Valles
i acabava a un nou ambit, que
és Blanes. I acabava a Blanes
perqué creiem que és una zona
que necessita una certa regene-
ració perqué ni la industria turís-
tica ni el procés de desindustrialit- El que no sap fer qualsevol per-
zació, o sigui una substitució d'in-
dústria per no se sap ben bé qué,
no acabava ni acaba de rutilar.
La resposta a aquest problema
no pot ser més urbanisme. Per
aix ó apostavern per un element
ernblernatlc que era un espai
del coneixement, que generava
una indústria que ja té una certa
implantació al país i que, a més
a més, es constitura en un edifici
emblernatíc que hauria atret gent
d'una altra mena. Aquesta era la
visió que nosaltres teníem. Per
aix ó es feia a Blanes, i no en
un altre 1I0c i per aix ó es feia en
un sol públic degradat que té un
entorn també degradat. Aix ó es
feia com una peca necess áría
d'un projecte d'abast nacional i
aix ó és el que vam explicar molt
de temps i no puc entendre com
tan salvatge. És una falta de visió
totalment increíble."
-Vol dir que Lloret, que ha de
fer una ciutat esportiva, també
podria reclamar que la Gene-
ralitat Ii tinencii la seva zona
espor tiva?
"Evidentment, per qué no? Jo
crec que Blanes és el centre
d'una nova realitat metropolitana.
N'estic absolutament convencut i
és evident que la zona que vam
triar per fer la ciutat esportiva és
un terreny molt bo pero tot aíxó
ha de tenir una lógica de caire
política i económica."
-Aquest centre que diu vos te
que Blanes és d 'una nova reeti-
tat metropolitana, que seria?
"El que jo dic la subcomarca de
la Tordera. És veritat que hi ha
un arnbit que va de Calella i que
arriba fins a Blanes i Tordera.
Lloret és diferent perqué té una
aposta elarament turística, en
canvi Blanes havia fet una aposta
industrial históricament i la Safa
va passar de tenir milers de tre-
balladors fa vint anys a 300 ara. A
Blanes hi ha hagut un procés de
reconversió toreada sense gestió
pública real i, per tant, Blanes
necesitava i necessita que les
institucions públiques ens hi
impliquéssim amb una manera de
treballar que nosaltres en diem
"push and leave" o sigui empeny
i deixar anar. Les institucions
públiques havien d'aportar visió
i model i havien d'anar a buscar
la millor gent perqué fessin I'illa
i la ciutat esportiva sense que
aix ó suposés cap c árreqa pel
pressupost públic i aquí, aix ó, era
possible de fer amb un element
ernbiern átlc, Peró per fer aix ó cal onat amb el partit polític com amb
visió local, visió de país i capaci-
tat d'arriscar. No t'ho donen tot
en aquesta vida. Ja entenc que
és més fácil fer-hi un jardinet,
posar-hi quatre flors, quatre fonts
i tirar del pressupost públic per fer
quatre pistes de futbol idos pave-
1I0ns. Alx ó ho sap fer qualsevol.
sona és tenir un compte general
global en qué encaixi tot i ubicar
Blanes en el mapa nacional."
-Si els 9 milions d'euros pro-
venien d 'un crédit de l'lnstitut
Antoni Vives al Club de Vela de Blan es. Novembre del 2004. foto cel obert
Catala de Finan ces per que
creu que ara apareixe n en el
press upost de la Generalitat?
"És que els 9 milions d'euros
veniende l'lnstitut Catala de
Finances perqué estaven garan-
tits per I'activitat del que havia
de ser I'illa de Blanes i com que
I'illa de Blanes no es tara, si volen dinámica nova perqué el projecte
fer la ciutat esportiva necessiten
posar aquests diners en el pres-
supost perqué la pagui algú."
-Pensa que I'illa de Bla nes no
es fara?
"Jo estic convencut que no es
tara. "
-Per que?
"Perqué els socialistes no hi
creuen i tenen una altra visió
de país. S'han carregat I'illa de
Blanes com s'han carregat altres
projectes. No creuen en I'associ-
ació públic-privada. I crec també
que hi ha un problema de vlsl ó. "
-Que vol dir?
"El partit socialista arriba al poder
sense una visió real i alx ó a
Blanes es veu moltíssim. Jo tinc
una consideració personal molt
gran per Josep Marigó pero és
evident que la seva capacitat
de generar visions per Blanes
és molt, molt i molt limitada, En
Ramon Ramos podia ser moltes
coses pero tenia capacitat d'apor-
tar visió. I aíxó no esta tan relaci- Blanes té una tradieió industrial
la visió de qui lidera i en aquest
cas de I'alcalde i president del
consorci de l'iIIa de Blanes s'ha
d'esperar que lideri."
-c om veuria que I'illa Isozaki
s 'acabés reconvertint en un
balneari?
"Ho veuria molt malament. Aix ója
es va plantejar en el seu moment.
Nosaltres vam tenir dos projectes
sobre la taula. Un projecte era fer
un balneari-spa mediterrani. Jo
personalment, assessorat pels
técnics i parlant amb l'Ajuntament,
vaig decidir que no es fes basant-
me en criteris nacionals. L'altre
projecte consistia en generar un
espai en qué el coneixement i les
noves tecnologies fossin els pro-
tagonistes. Aix ó genera una base
industrial potent, amb nous crea-
dors i inversors. Aquí hi havia una
connectava amb universitats i
amb lIeure intel.ligent. Tot plegat
encaixava rnolt."
operó diuen que I'illa Isozaki
no pot ser un centre de conei-
xement perqu é ha d 'estar con-
nectada amb I'entorn.
"Qui diu aix ó, qui és I'indocumen-
tat que diu que el coneixement no
té res a veure amb l'entorn" ."
-L'alcalde i president del con-
sorci de I'illa de Blanes.
"No és bo passar del soroll deis
telers al silenci de les noves
tecnologies? De qué coi estem
parlant? Qué és I'entorn per a
ell? Fer cases aparellades? Fer
NOVEMBRE DE 2004
un hotel perqué vinguin els "t our-
operadors"? Fer un spa-balneari
que d'aqu í a quatre dies s'hagi
de reformar perqué esta passat
de moda? Qui ho gestionara tot
aix ó? Quina és la tradició d'ai-
gües termals de Blanes. Que
m'ho expliquin perqué jo no
ho sé. El que sí que sé és que
molt important i que avui en dia
la nova indústria es diu noves
tecnologies."
-Pensa queés un error el fet
que aquest any Blanes no hagi
participat al Mef']ting Point amb
el projecte de q Ua Isozaki?
"No. No és cap error perqué si
volen aturar el projecte no té cap
sentit anar al Meeting Point.'
-1 si volen aturar I'II/a Isozaki,
per que no ho diuen ?
"Perqué els fa por. És una gent
que no té visió per fer i desfer ja
coneixem la manera de funcionar
del partit socialista a molts 1I0cs."
-Ara que fa un any del canvi
de govern de la Generalitat,
com porta el fet d 'haver deixat
de ser secretari del govern?
"La feina que jo vaig fer de secre-
tari del govern és com si m'ha-
gués tocat la rifa, per diversos
motius. En primer IIoc, per I'honor
del carrec que tenia pero després
perqué he pogut col.laborar amb
dues persones molt importants:
l'Artur Mas i el president Pujol.
Molt poca gent ha tingut I'oportu-
nitat de compartit, tal com jo he
pogut fer, moments inoblidables.
d'aquells que saps que sortiran
als lIibres d'história de Catalunya.
Aix ó és un premi únic per a un
nacionalista com jo, per a una
persona que fa de la patria I'única
raó per la qual viu i treballa. Peró
ara em toca fer una altra cosa per
servir el país i la faig amb molta
il.lusió. Ara toca vertebrar partit.
El nacionalisme polític és neces-
sari perqué Catalunya assoleixi la
sobirania nacional que necessita
per reeixir. A la fundaeió Trias
Fargas estem en un proeés de
reconversió p er regenerar el
pensament polític nacionalista
amb projectes molt importants
com la creació de la catedra
Ramon Trias Fargas d'Economia,
que ja ha estat creada i que és
la primera d'aquesta mena que
es eonstitueix a Catalunya i a
l' E s t a t .'
-1 tot aixó el va ajudar a
escriure "El nacionalisme que
ve ", amb el qual va guanyar el
Premi Octubre de I'any passat
en categoría d 'assaig?
"És un lIibre fet a combinació
a parts iguals de cor, cervell i
est órnac, Ara miro d'escriure
alguna altra cosa. L'experiéncia
de la meva feina a la secretaria
del govern em va ajudar pero
jo tinc una lIarga experiéncia a
I'empresa privada, que és on
m'he format, al marge de tenir
molta experiéncia en el món de
les ONG. I alx ó m'ha donat una
visi ó molt general. Tinc molt ciar
que a I'hora de fer política neces-
sitem les I'aproximació positiva
als problemes, que vol dir no tenir
por a actuar; la perseveranca i la
passió pel país." Laura juanola,
perod ista _