Page 6 -
P. 6
nt"lF;JJ ~E~~ct:mse"e~_~arretero d,ill que,'si 'CatalunyafosHindependent s'acabaria elconflicte de la IIengua.
Wallstrom diu que No a l'Europa AFERS
no hi ha espai per que menysprea ESTRANGERS?
Catalunya
al catala Moratinos reconeix
No fa gaire vaig enviar una Congrés deis idio- la unitat de la lIen- El plenari de Blanes
Margot Wallstrom, futura comis- carta a la senyo ra Margot gua vol denunciar tres
saria europea de Relacions Wallstrom, cornissa ria euro- mes oprimits per empreses retolades
Institucionals, afirma que la UE pea de relacions institucionals, I'espanyol El govern de l'Estat continua en castellá
"ha arriba t al timit " pel que fa a felicitant-la pel fet que ella , com sense trobar una solució a la crisi
lIengües oficials. a ciutadana sueca, pogués Entre el 17 i el 20 de novembre que ha obert el mateix govern en El grup municipal d'ERC va pre-
ad recar -se al Parlament Euro- s'ha celebrat a Rosario , Argen - demanar I'oficialitat a la UE del sentar una proposta que es va
"Sóc conscient de la realitat. peu en la seva lIengua, cosa tina, el Te rcer Congreso Inter- catala i el valencia com a lIen- discuti r i aprovar al pie perqué
Hi ha moltes persones que se que no ens és permes a als nacional de la Lengua Españo la gües diferenciades. El ministre l'Ajuntament denunci'i les empre-
senten excloses perqué no catalans . En la mateixa carta batejat amb el nom de Identi- d'Afers Estrangers, Miguel Ángel ses Bancaja, Banco Pastor
poden usar la seva /lengua Ii preguntava per quina raó dad lingüística y globatización. Moratinos, n'ha reconegut la i Correos per incomplir la lIei
materna , pero amb 25 pai'sos nosalt res, tot i ser supe riors en Potser perqué els organitzadors unitat, pero demana als cata lans d'atenció al consumidor, que diu
membres necesitarem de molts nombre als parlants de lIengua es facin cartee del que vol dir i als valencians que soluc ionin el que el client té dret a ser atés en
intérprete per comprendre 'ns, sueca, no podem gaud ir del identitat, una pila de centres uni- problema. cata la i que la retolació ha de ser
la qual cosa té implicac ions mateix dret? La resposta va versita ris, d'entitats argentines i en catara. el cel obert _
prac tiques", va dir. arribar cinc hores després. La de la resta de Sud-América van Aquesta discussió ve de lIuny
senyora Wallstrom em deia que organ itzar un congrés paral -Iel i encara que la unitat del catala L'lnstitut Ramon
"És la resposta més honesta m'esc rivia enanqles, no pas en que es diu Primer Congreso de és acceptada académicament Llull i l'lnstituto
que ti puc donar", va respondre suec, "la lIengua deis seus sen- laS lenguaS (la marca de plural des de I'any 1932 per les Normes
a una pregunta d'lgnasi Guar- timents", per tal de poder-nos amb majúscula per deixa r ben de Castelló , de tant en tant poli- Cervantes signen
dans , eurodip utat de Conver- entendre en un món global itzat. clara la pluralitat). La trobada ha ticament s'utilitza aquesta dis- un conveni de
gencia i Unió. GLiardans va És a dir, que renunciava a utilit- pretés reunir parlants de totes les crepancia. El problema ha tornat col-laboracl ó
fer la pregu nta enanglés i no zar la seva lIengua per poder -se Ilengües indígenes d'Amerlca del al Congrés des que al Ministeri
es va referir en cap mome nt al comunicar amb mi, altrament, sud que hist óricarnent han estat d'Afers Estrangers se li va acud ir L'lnstituto Cervantes ajudara
atés que jo no parlo suec i ella amenacades per I'espanyol. El demanar I'oficialitat per a totes l'Instítut Ramon L1ull a promo-
catala. no parla catala, I'entesa hauria pes del congrés alternatiu ha anat dues, per separat , a la UE. Mora- cionar la cultura catalana al món .
estat impossible. a ca rrec de la Universidad Naci- tinos va reconéixer I'error del seu Tots dos instituts han signat el
La corni ssa rla va recordar onal de Rosario i el Premi Nobel equip oel cel obert _ primer conveni de col-laboraci ó
que "tots /luitem perqué tin- Sembla una resposta ente- argentí Adolfo Pérez Esquivel rniíjancant el qual el Ramo n L1ull
guem institucions que siguin nimentada i cosmopolita, oi? n'ha estat el president honorari o Joves nacionalistes
eficaces " i encara que es pensi Doncs no ho és, perqué quan El Casal Argentí de Barcelona d'esquerres envien podr á fer servir la infraestructura
que hi ha molts idiomes que s'hi la senyora Wallstr6m diu que va creat una Comissió Catalana a Moratinos un llibre
haurien d'afegir, s'ha arribat al renuncia a parlar suec per d'aquest primer congr és · per de lingüística deis 42 centres que el Cervan-
límit per qüestions practiques. poder parlar amb mi, sap molt tal de prom oure la participació tes té arreu. Actualment I'/nstitut
Segons el seu parer, I'objectiu bé que mentre el poble suec , d'entitats i persones deis Pa'isos L'associació juvenil del partit Ramon L1ull no té cap edifici propi
ara és consolidar les 20 lIen- pot acrecer-se a les institu- Catalans i d'engrescar col -lectlus mallorquí PSM, Joves d'Esquerra per fer aquestes activitats. EIs
gües oficials de la UE. cions europe es en la lIengua argentins a Euskadi i Galicia afer Nacionalista (JEN), ha enviat a més de 800 alumnes estrangers
"deis seus sentiments", el el mateix. el cel obert _ Miguel Ángel Moratinos, ministr e que van estudia r catara I'any
Guardans va acusar Walls- poble catala té prohibit de ter d'Afers Estrangers, el lIibre El passatho van fer a casals cata-
trom d' "ignorar les realitats el mateix. 'E n la seva pretesa Tres .catalans i un que s'hs de saber de la /lengua lans o a les universitats.
lingüístiques i cutturele" de la lIigó d'universalitat, la senyora catalana de Joan Coromines
UE. També va dir que "encara Wallstr6m tampoc no em valencia guanyen i una carta en qué reprova el S'ha de dir que encara que
que la senyora Wallstrom té diu per quina raó, si suecs i reconeixement del valencia com fins ara no hi hagués cap con-
una personalitat amable, ha catala ns som ciutadans de la els XXXIII Premis a idioma diferent del catala. La veni entre els dos instituts el
mostrat un coneixement deplo- Unió Europea, la lIengua deis carta adverteix al ministre que Cervantes fa actualment clásses
rable de la realita t europea". el primers té més drets que la Octubre la petiticó d'oficialitat del catala, de catala pel seu compte . César
celobert _ lIengua deis ·segons. el velenci á, el base i el gallec Antonio Molina , director de
La XXXIII edició deis Premis fomenta el "secessionisme de I'institut diu que ha donat ordres
L'agencia EFE És, per tant, per respecte Octub re d'enguany ha destacat la /lengua catalana ". Les JEN perqué de d'ara es tractin totes
va tenir un a nosaltres mateixos que el per I'alta qualitat deis més de insten Moratinos a "rectificar les lIengües igual i va anunciar
prop er mes de febre r hem de cent originals que s'han presen - immediatament" i també li recor- que aquesta polftica s'ap licar á a
lapsus votar no a la Constitució Euro- tat a les quatre categories. Per la cultura gallega i a la basca . "He
toponímic pea. Hem de votar no, perqué aquest motiu el jurat ha tingut den que el catará és la novena tractal d'anar canviant algunes
quedi constanc ia de la nostra una gran dificultat per seleccionar coses que no s'havien tet: el Cer-
La toponímia en castella apa- disconformitat amb l'Europa les obres guanyadores. Daniela lIengua més parlada a Europa, ja vantes és la casa de tots i I'hem
reguda en algunes notícies de deis Estats. En el seu dia, Feixas ha estat la guanyadora en que hi ha més parlants de catala d'utilitzar tots ".
I'agencia EFE durant I'estiu van recordem -ho , el poble basc va la categoria de teat re amb Només que no pas de suec, de maltés ,
ser un error que ja s'ha cor- fer el mateix davant la Constitu- sexe, Santiago Vila, en assaig de danés, o de txec per exemple . El Ramon L1ull només haura de
regit, segons ha explicat Álex ció espanyola. El seu vot , com amb Elogi de la memoria , Joan el cel obert _ pagar els sous deis professors de
Grijelmo, presiden t execut iu de sabem, era minoritari en el con- Jordi Miralles en narrativa amb catala que destini a cada centre.
I'agéncia. Grijelmo es va entre- junt de l'Estat i va guanyar el sl, L'Altíssim i Ramon Guillem, I'únic ICV reclama al PSOE El conveni no limita I'autonomia
vistar amb el senador d'lnici- pero aquell rebuig a la Carta valencia , en poesia amb Celebra- que fornentl el catalá del Ramon L1ull, explica Xavie r
ativa Verds, Jaume Bosch i li Magna li dóna avui una auto- ció de la mirada. Els guardonats a la Catalunya Nord Folch, el seu president,
va preguntar per la informació ritat moral que els catalans no es van mostrar molt satistets de i a l'Alguer
publicada a El Triangle sobre tenim . 1 si els catalans ja vam rebre un deIs guardons literaris La consellera Caterina Mieras
aquest tema. Aquestes pregun- cometre I'error de votar una més importants del Pa ís Valen- El vicepres ident d'ICV i porta- diu "valoro molt positivament
tes van fer que Grijelmo obrís Constituc ió trampa , que .lesiona cia organitza ts per l'Editor ial 3 i veu de l'Entesa a la comis sió el canvi profund d'actitud de
una via d'investigació sob re el grav íssimament els nost res 4. El lIiurament deis premis , en d'Administracions Públiques del
tema i va comprovar que no drets Iingüístics i nacionals, fóra un sopar tradic ional literari que Senat , Jaume Bosch, ha instat /'Instituto Cervantes, que s'est é
es podia parla r de nou costum , imperdonable que ara cometés - semp re es fa I'últim dissabte el govern espanyol a prendre obrint a I'Espanyaplural".
com feia El Triang le, perqué de sim el mateix error. Ningú no d'octubre, va ser la culminació i mesures per fomentar el catala
69 notícies a Vic , quatre eren paga la quota d'un club que .el la cloenda d'una setmana de con- a la Catalunya Nord , l'Alguer i la Hi haura un equip de treball
Vich i de 40 de Vilanova i la menysprea. Oi que si no hi ha gressos. el cel obert _ resta de I'estat espanyol. Bosch que vetllara pel funcionament del
.Geltr ú, tres eren Villanueva y la europeus superiors , tampoc ha preguntat a I'executiu quines conven i i estar á format per sis
Geltrú. Pero que el "toe d'aten- no hi pot haver europeus infe- mesures té intenció d'impulsar membres , tres de cada institut i
ció" el va advertir que una per- riors? Doncs tinguem dignitat i l'lnstituto Cervantes o les tindra una validesa de dos anys
sona havia adoptat aquestes fem sent ir la nostra veu. Víctor embaixades de Franca i d'ltálla prorrogab le.
decisions erronies respecte de Alexandre, escriptor _ per mirar de col,laborar entre
la topon ímia catalana. el cel aquests governs i les entitats cul- Mieras va afirmar que el Ramon
obert _ a la Riera OPORTUNITAT!!! turals de la Catalunya Nord i de L1ull no reclamara els deutes pen-
ordinadors arpartln de I'Alguer. el cel obert _ dents amb l'lnstituto Cervantes.
Llogo places de ••~, "No hi ha cap document signat i
300€ per tant no podem reclamar res".
parking al .Sasnt: 3oC/lci Segons Xavier Folch, "I'aportació
Av. els Pavos, 52 semp re va queda r enlaire i tot
centre L1 ibre rio i que el punt es va incloure en
els estatuts mai no hi va haver
Tel. 639 08 29 76 acord". el cel obert _
