Page 1 -

r

Periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'informació local

Surt els dies 1 i 15 de cada mes.Redacció i administració: Passeig de Mn. Verdaguer, número 5, primer

Any III Lloret de Mar, 15 Gener de 1935 Núm. 32

EDITORIAL

SOMNIS MUNICIPALS

En els nostres llargs passeigs per la vila, ja en pla d'esbarjo, ja en compliment de les nostres dià-
ries obligacions, se'ns escau moltes vegades que, vulgues que no, el nostre esperit vola amplament i, per
damunt moltes llefjors i inconveniències que ens rodegen; somniem en aquella circumstància, en aquella
obra, en aquella Lloret ideal que voldríem...

Ens donem compte de que, tant com pesi damunt la vila l'amenaça constant de la mar destructora,
no és possible pensar en la Inversió de cap quantitat en l'embelliment i completa urbanilzació deies avingu-
des i passeig immediata a la platja, en els quals, precisament, cal pensar molt i amb molta sol·licitud, si
volem retornar a la nostra vila aquella fesomia enyorada d'abans els funestos temporals del 1916 i que tan'
nodririen i arrodonirien els encisos lloretencs, tan necessaris per a la satisfacció dels naturals i l'atracció
de forasters.

I somniem en una robusta obra de defensa, patrocinada per l'Ajuntament i costejada pel Govern,
que permetés immediatament a l'estesa d'una doble avinguda paral·lela als passeigs d'Agustí Font i Fran-
cesc Camprodon, mitjançant la constant acumulació de runes a la platja que, avui dia, són menja dels tem-
porals.

Ens figurem l'esveltesa que oferiria a la perspecliva urbana i l'utilitat i plaer dels vianants, la tot just
iniciada realització de l'avinguda de Nicolau Salmeron, bessona a la del 14 d'Abril. Qui sap si algun dia li
veurem estendre la seva amplíssima •c&tifa asfaltada des del carrer de Barcelona fins a la platja, damunt la
prosaica riera convertida en cloaca; menrre al cor de Lloret cauran enderrocades les cases 2, 4 i 6 del carrer
de Garcia Hernàndez, per donar a l'Església una perpectiva única i insospitada, reforma que, en temps pre-
tèrits, no fou degudament atesa, precisament quan s'oferí la màxima oportunitat.

Somniem en la netedat de les façanes i en la regularitat de les voravies; en la desaparició d'aquells
munts pestilents de caixe® de peix i llaunes d'escombraries que s'acumulen damunt algunes aceres i aquell
emmagatamení de llenya i d'estris cetolans, en certe carrers que dificulten el pas i fan ensopegar els que hi
Iransiten.

Somriem en imaginar nos una placeta del Cine Modern lliure de les baluernes de la font central i el
repartidor d'aigua, Que. podrien molt ben ésser substituïdes, respectivf rreni, rer una petita font de ferro,
com la del pont de la riera, i per una altra invenció més estètica; en un Cementiri Municipal net dherbatges
i de ramosses seques a ferra, que pugui lluir millor els seus sumpluosos poemes místics de marbre i no
ens avergonyeixi davant els forasters.

Pensem en un ben estudiat esmussament dels bancs de pedra de la plaça de l'Església, per tal de
facilitar als grans vehicles l'accés al carrer de Pi i Margall; en la desaparició dels sorralls que s'acumulen a
certs indrets mííjantçaní un simple encimentament de la cuneta, i en les tan predicades millores en l'afermat
del carrer de F. Ga-lan —tot fóra començar— de tant en tant esdevé cosa més fàcil, amb motiu de trescar per
les immediacions de Lloret les màquines i equips d'Obres Públiques...

De vegades ens desvetllen del nostre bell somni els renecs de dos carreters que es disputen el pas a
un carrer estret o una pell de plàtan damunt una voravia, que cal defugir hàbilment si no volem caure... i
pensem que, fantmateix, potser havem somniat massa.

No. No havem anat massa enllà.
iQuè li haurien dit a un fantasiós que, deu anys enrera —només deu anys— hagués somniat, en
lenderrocament de l'antic estanc per formar la placeta del President Macrà; en l'Escorxador nou, bell subs-
titut d'aqaella carcassa fosca que enlletgia un dels indrets més favorescuts pel foraster; en els focus centrals
ije l'enllumenat; l'Avinguda del 14 d'Abril; l'abjecte Torrentó convertit en desaiguament subterrani; les
obres de la Casa de la Vila i de l'Hospital; les escalinates de Dalt d'El Puig; la substitució d'aquell malmès
brollador del Passeig on s'hi podria l'aigua i hi queien les criatures, i tarrtfssftnes altres considerables millo-
res que s'han anat efectuani d'any en any?