Page 1 -
P. 1

Periòdic quinzenal de literatura, art i humor -i d'informació local

                 Surt els (ties 1 i 15 de cada mes. Redacció i administració: Passeig de Nin. Vertagiïer, Wnrero 5, primer

Any II                                       Lloret de Mar, 1 Desembre ée 1934                                              Núm. 29

        POTSER CAL INSISTIR

        A no cal pas dir com ens fou plaent l'interès i <a sol·licitud amb què te nostra digníssima Cor-

        poració Municipal acollí l'idea llançada des del nostre periòdic en l'èditòriàl del dia ler. de

        novembre proppassat, la qual idea cristal·litzà—corti ja donàvem cójnpfe oportunament—en

        una proposició presentada al Consistori, en la Sessió municipal del dia 7 del mateix més, sig-

nada pel reg-idor Sr. Domènech, advocat per l'establiment a Lloret del mercat setmanal, i amb la qual es

mostraren simpatitzants el Sr. President i tots els regidors.

        No ens ve de nou aquesta falaguera actitud del Consistori—tan amador dels interessos que li Són

confiats— tractant-se d'una font d'ordre i de progrés com fóra per a la rtòstra Vila la instauració d'ün mer-

cat. Tampoc no ens estranya gens, donada la importància de la proposició, qUé no hi fos donada, immedia-

mení, una ràpida solució, i hom es limités a prendre-la en consideració, tot pfómetení ocupar-se'n.

        Per la nostra part ens creiem en el deure—per al bé del noslrè comerç— de ratificar-nos completa-

ment en els principis que en son dia exposàvem en l'edjtorial de referència, bo i afegint-hi avui, algunes

consideracions, i el sospesament de manies circumstàncies, que, considerades d'una fàisó no gaire pfofun-

da, podrien conduir a conclusions menys rectes i potser, fins i tot, dl resultat de què una cosa de tanta im-

p irtància pdr a la nostra volguda vila no passés mai gaire més enllà d'Un bell projecte.

        Sembla, a primer cop de vista, que la limitació de la vefrda ambulant a la ploça portaria ibfierent

una disminució, més o menys sensible, dels arbitris municipals que paguen aquells venedors.

        Però no sabem en virtut de quines premisses podria dedttir-ne, amb seguretat i fermesa, una sem-

blant conclusió, aquell qui es proposés calcular-ho.

        Tothom sap que el dimarts és el dia de la setmana preferit per parar en la nostra plaça pels vene-

dors forasters.

        Tothom sap, també, que el senzill rumor entre aquests venedors, de què foren obligats per l'Ajun-

tament a vendre toNs plegats en dimarts, fou prou per a augmentar d'una manera ten visible, l'animació de

la plaça de Lloret durant els dos primers dimarts que seguiren a aquells rumors.

        També és de creur* que, establint el mercat i anunciant-lo degudament al costat de tots els altres

                                             en els calendaris i altres mitjans d'expansió, foren poquíssims els qui vftlan-
                                     tàriamení deixarien de concórrer-hi, en canvi Serien probablement mòlts els
Vegeu si us plau en les venedors nous que compareixerien atrets pel rérrem del nostre pobk, cor-

  pàgines interiors... regut de boca en boca i temps ha justificat.
                                                     Aleshores tenim ja tin veritable mercat, amb totes les possibilitats d'
Llegenda aràbiga                             ordenació i reglamentació sobre lès transaccions, els preus i les mercaderies
                                             control molt difícil d'obtenir avui dia, fora d'un mercat seriós.
                       per Joan delaFont
                                                     I ara, lector, suposem-nos per un moment-^de vegades els principis
Del llibre del passat                        són dificultosos—en el cas improbtfbtéí de què l'èrari municipal, amb tà im-
                                             plantació del mercat, en sortís perjudicat, al cap de l'any, amb una quantitat
                          per E. Fàbregas.   determinada.

Els tres mirallets                                   iFóra, per ventura, cap b»r*fa Piïïftosa, ca-p cosa execrabte i mereixe-
                                             dora de fe C**S*ía dels clfifWílafls eftvefs l'dtit&rítat, deixar perdre a grat-
                                per ta Nuri  cient aquelles pessetes, a canvi de l'mroníefrtafnfcnf, l'ordre, la prosperitat i
                                             l'aplaudiment del nostre comerç que, al fi i ai cap, és el qui té permanent-
Publicacions rebudes                         ment les portes obertes, paigatawilséj tes s«ves rttatrícules, i contribueix méa
LaTalia Lloretenca                           que ningú als arbitris mffnitJipBJs?
Blblioleoa Popular
Esports
Respirant
De Societat

                                             Nosaltres, creieni <|we, b«n ahra-mení, fóra uwa coera digna d'elogi.
                                             Pensem-Jhi més detingudament, lloretencs.
   1   2   3   4   5   6