Page 1 -

Periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'informació local

Surt els dies 1 i 15 de cada mes. Redacció i administració: Passeig • da Mn. Verdaguer, número 5, primer

Any II Lloret de Mar, 1 Novembre de 1934 Núm. 27

UNA G REU N E C E S SI TA T

E LS pobles, com els individus, a mesura que creixen senten necessitats imperiós i s qi:e és precís i
necessari que hom les ompli i les encamini.
!— ... __. La vjja jg Horet és avui coneguda de tota la comarca, de tot Catalunya i àdhuc de fora

d'ella, com una vila de primer ordre, si bé no pel nombre dels seus moradors, pel prestigi assolit cem a es-

tació d'estiueig i per la pregonesa <le la seva personalitat històrica.

D jncs bé; ja fa tempj qae sentim arreu planys i queixes que afecten a tots els lloretencs, queixes i

planys que acusen prou clarament que la nostra vila sent una necessitat vital de quelcom que li manca.

iQuè manca a Lloret?

A Lloret ens manca una cosa de necessitat comuna, ens falta una c©sa que, en cas d'ésser implan-

tada, resoldria,- en una gran proporció, els greus problemes que aplanen el nostre comerç, sobretot en cer-

tes de les seves manifestacions; freturem una cosa típica de tot poble-seriós, que ordenaria, alegraria

i atrauria més i més els forasters. En una paraula: ens falta un Mercat Setmanal, per ordenar i regularia

compravendi de tot allò que necessitem quotidianament i que amb tant de desordre i per'ur'ici per al nostre

comerç local ens és ofert la nostra plaça, cada dia. •

L'haveu vist mai, un mercat? Sabeu què és un mercat? PodYíeu imaginar i pintar un quadro més tí-

pic, més animat i corprenedor?

Si vegéssieu, de bon matí, els caminals i les carreteres que" porten a aitals centres de concentració

(Quin bullici! iQuina gatzara! iQuina gernació no surt dels pobles i de les masies veïns! Semblen artèries

de vida ufanosa i fecunda per on circulen els fruits que í'obrer amb'les seves suors fa brollar de la terra- o

de la seva indústria.

Un darrera l'aitre arriben els vehicles a atestar de marxants i venedors; els carrers deVempòrium

en qüestió, les voltasses de la plaça, resten curulls de viandes, de productes i mercaderies de tota mena,

mentre un » gentada inmensa tot ho envaeix; us és difícil donar un pas, la circulació, a estones, queda inter-

rompuda, la cridòria, la fressa, el pledeig del qui ven amb el qui compra i al revés, tot ho eixorda; l'esque-

lla del xerrador, la musica de carrer, el bruel del bou, l'escataineig del po-

Vegeu si us plau en les llastre... Es un quadro formosíssim on es barregen el ric i el pobre, el nego-
pàgines interiors... ciant i el pagès, la senyora i la pastora, el barret, la gorra ija barretina.

Tots els pobles que tenen mercat el seu comerç és viu i la seva crei-

La carn de "raono" xença inestroncable.
Nosaltres no volem pas dir que, a casa nostra, calgui Esperar del
par Joan dela Font
mercat setmanal una tan important manifestació de puixança comercial; ens
Redempció de Catius

C h n s t i a n s p«r E. Fàbregas. cal saber només que, ja avui dia, es fa imminent implantar-la; despjcés, Déu
en darà.
Demà és el dia dels
morts Segurament que,,si anys enrera, ens. haguessin profetitzat l'aspecte
que la nostra plaça ofereix, actualment, estiu i;hivern, cada dimarts, rno ens
per la Niiri ho hauríem cregut ni qae ens ho haguessin jurat. I ja ho veieu.

Déu els ho pagui Volem una injecció de vida sana i profitosa? Advoquem per a l'esta-
Publicacions rebudes
bliment del mercat? ,
Esports
Respirant* Volem que el nostre comerç no defalleixi?—Establim el mercat.

Societat