Page 1 -

Periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'informació local

Surt elsdies 1 i 15 de cada mes. Redacció i administració: Passeig de Mn. Verdaguer, número 5 , primer

Any II Lloret de Mar, 1 d'Qctubre de1934 Núm. 25

AVUI FA UN ANY... .

MB satisfacció consemblant a la que elsparcs celebren la primera denteta de l'infant, els primers

mots i els primers passos, i les famílies totes commemoren en la intimitat de la llar les dates

capdals dels seus "éssers més estimats, avui, a casa nostra—aquesta família vostra—s'endiu-

menja pera celebrar amb la joia més difusiva la primera anyada del periòdic: avui, amb el número 25,AI-

RES LLORETENCS, ha fet un any!

Congratulem-nos-en tots, redactors, i Col·laboradors, anunciants, llegidors i amics, caraixò repre-

senta un triomf, en la consecució delqual tots hi havem portat el nostre granet de sorra.

Sembla queera ahir en qüeapareixeren fixats en els llocs més cèntrics uns frapants cartells anun-

ciant la publicació d'AIRES; encara sembla humitajada la plomà amb que des d'a.qitestes mateixes planes i

en aquesta mateixa secció, enarborats delmés sant entüssiasme estampaven aquell amical «Déu vos guard».

... i ja ha passat tQf un any!

<Un anyde publicació, pera unperiòdic comarcal—escrivia l'amic Rouret, enel primer aniversari

de la seva revista La Riuada,—pot ben dir-se queés ja tota una existència, i si ['aniversari de la sevaapa-

rició coincidís arrib el de la sava mort, ma'grat d'haver viscut un any tan sols, ja seria això una bella gesta

^realitzada". '

Mes, no! Noestem pas per a pensar en defallences, ni molt menys amb la seva -nort, que—com

deia el mateix publicista—són aquestes paraules sobreres en e'lèxic-de la |oventut.

La finalitat que ensanimava.en començar la nostra tasca periodística, ara fa un any, és I*mateixa

que ensanima avui, la qual noestà pasacomplida ni amb una anyada, ni amb mil, ni mai, malgrat d'apro-

par-nos hi un xiccada noudiaque passa. **

Es certament una cosa magnífica confessar humilment les pròpies errors, i endreçar el camí; palesa

que avui, sabem més que nosabíem, veiem més clar, som en un sol mot, millors que ahir. Però produeixun

goig més íntim, unasatisfacció interna més intensa, infon unaconfiança més nua de recels en els seguidors

l'heure esment que, tanmateix, no cal esmenar niredreçar la idea; quela que ens guia avui, és la que ens ha

-gjiat sempra. I això, en caitd manera, constitueix ja unaatastació silent de la seva rectitud. Es la prova óel

polinomi àlgebraic, quesi elfenomen observat en lesoperacions es repeteix en una nova operació, ja no

podem dubtar de!aseva certesa.

El mateix programa exposat ui* any enrera, podria ésser publicat avui

Vegeu si us plau en les mateix com la més fresca i regalada exposició dels nostres ideals presents.

Ens estaria bé aradonar un repàs, aturar-nos un xicenmig la coste-

pàgines interiors... ruda ruta que fressem, i desdelprimer replà, escampar l'ull, prompte a de-

Bella comparança lectar-se i a copsar lliçons i experiències de totes.les coses, pelcamí reco-
rregut i pelpaisatge tanple de clarors i també, dissortadament, atapeït d'es-

per Joan deiaFont pinositats i de selves obscures, que erts envolta. Mes no mirem enrera.
Redempdió de Gatius
iHavem tingut alguna relliscada?... Qui no en té! Només no en té qui

Christians per E. Fàbregas. està aturat. &Hem fet obra positiva?... Noestà bea nosaltres eldir-ho. &Hem

T e n i u m a l c o r per la Nuri comès beninvoluntàriament perpart nostra algun mancament?... Perquè no

A n i v e r s a r i per J Vila de Munt reconeixer-ho! *
Vallargameni de la Be-
lla Dolores per E. Roig , Però a manera dels rellotges de sol queriomés marquen leshores llumi-

Respirant noses, passem ratlla a tota estona fosca que pogués haver-se esdevingut i

amunt sense defallences, amunt fins a aconseguir aquell més enllà encisador

i sempitern que ésl'estímul delprogrés, de la civilització i dela perfecció dels

pobles.