Page 1 -

Periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'informació local

Surt els dies 1 i 15 de cada mes. Redacció i administració: Passeig de Mn.Verdaguer, número 5, primer

II Lloret de Mar, 15 de Setembre de1934 Núm. 24

L'ONZE DE SETEMBRE DE 1714

OS-CENTS vint anys va fer el dia 11 proppassat d'aquella diada heroica i luctuosa en què Cata-

lunya restà esborrada del catàleg dels pobles lliures, després de l'ardida resistència que va opo-

sar Barcelona a l'invasor, escrivint una de les pàgines més glorioses de la nostra història.

Enguany, també, com en temps pretèrits, com en aquests darrers anys, posteriors àl reconeixement

de la nostra personalitat nacional, els bona catalans han commemorat aquella gesta immortal, rendintho-

menatge a qui fou l'heroi més vistent d'elia, el Conseller Rafael de Casanova, i als qui amb ell, vessaren llur

sang al peu dels murs del baluart de Sant Pere, responent a aquella darrera i desesperada crida amb quèel

benen èrit Consell de Cent reclamava l'esforç unànim dels ciutadans per a la salvació de la terra.

Qui més, qui menys, l'han celebrada fervorpsament tots els pobles catalans: corones, parlaments in-

flamats de patriòtic entussiasme, sufragis, vetllades commemoratives, versos i articles... Tot és ben escaient

i digníssim per rebre tribut a la memòria dels màrtirs de la Pàtria, mentre ambaquestes manifestacions ex-

ternes amb les quals els glorifiquem, s'hi acompanyi el queencara ha d'ésser més digne pagament de llur

heroic sacrifici: el propòsit ferm, decidit i traduït en obres pràctiques de vehement, sincer i veritable patrio-

tisme, d'arribar cada any a aquesta magna diada, d'atançar-nos cada any al peu de la socolada de l'estàtua

d'En Rafael de Casanova o als peusad'aquest altre monument excels, intangible, però tan palpable y promi-

nent pels cors que saben copsar-lo i sentir-lo, que li basteixen anualment els escriptors amb llur ploma, els

oradors amb llur parla, les multituds, sadollades de ver amor patri, amb llur córpora apretada, més catalans

cada vegada, més practicants de les virtuts que són patrimoni de la nostra raça— queconstitueixen la sublim

trilogia catalana, en les quals hi reposen els fonaments dels pobles grans i les quals hem vist predominar

sempre en les costums i en totes les manifestacions particulars i universals de l'ànima dels pobles durant els

seus períodes de major robustesa i esplendor—més esmenats d'aquells vicis i imperfeccions que són també

trist patrimoni nostre, i més disposats també a imitar, si cal, el sacrifici d'aquells patriotes què, generosa-
f
ment immolaren lesvides llurs per un ideal queha d'ésser guiatge de totes les nostres obres.

L'abrandament patriòtic que cada any ens envaeix en fer record de la immortal gesta de l'Onze de

setembre de 1714no ha d'ésser foc d'encenalls, ni un senzill entussiasme

Vegeu si us plau en les platònic només durador de les vint-i-quotre hores de la tràgica data. Al peu
pàgines interiors... de l'estàtua del Conseller quetrampela abraçat amb la gloriosa bandera de
Santa Eulàlia, davant els actes patriòtics organitzats pels pobles, davant

La confraria de la carn aquest reverdiment d'unes pàgines d'or de la nostra història, fem cada any
examen de consciència del que cada un de nosaltres hagi fet de pràctic i de
per Joan de laFont positiu per a l'alliberament autèntic i definitiu de la nostra Pàtria—que les
lluites entre germans és el més odiós i dolorós dels esclavatges—fot refer-
Lloret esclava mant-hi alhora la nostra fe patriòtica, única manera de que no pugui dir-se
malaguanyada aquella sang catalana que els nostres avantpassats vessaren
per F. generosament i de que no resti eixorc i impagaf el sacrifici de llurs vides.

Ajuntament
1714 - Plany

per Clovia Eimeric.

Respirant

Notes de Societat