Page 1 -

Periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'informació local

Surt «Is dies 1 i 15 de cada mes. Redacció i administració: Passeig de Mn.Verdaguer, número 5, prime*

Any II Lloret de Mar, 1 d'Agost de 1934 Núra. 21

COM LES MUNTANYES

UANT més alt és el prestigi i la influència assolits per l'home damunt els seus consemblants, més gran

Q és la seva responsabilitat, i per tant, més ha de vetllar per la dretor del seu capteniment i la puresa
de les seves obres.

Aquests deures gravíssims—veritat per a l'enteniment, virtud per al cor—són oblidats, avui dia,

dissortadament, amb una freqüència aclaparadora, malgrat haver-hi moltes i molt honorables excepcions.

Els homes, al revés de les muntanyes, apareixen més petits i menys imposanís a mesura que enshi

atancem. Ambgrandíssitn encert va dir Jaume Balmes que capgran home ho és tant pel seu ajuda de cambra-

La distància augmenta d'encís i rodeja les persones d'una aurèola dorada; és una mena de filtre,

un misteriós detector pel qual passen subtilment les glòries i les belleses i on queden detingudes les coses

prosaiques i poc ideals.

Coneixement de l'home—va dir un savi—vol dir coneixement de les petiteses de l'home. 1 aquestes

petiteses pel detector no hi tenen passada.

Potser el millor motiu d'observació i meditació que ens ofereix l'estació estiuenca o la platja de mo-

da, és l'avançament a les grans figures de l'art i l'esport, la ciència i les lletres, el comerç i la indústria, tant

nacionals com estrangeres.

La ciutat només és coneixedora del caire aparatós i espectacular d'aquestes grans figures. Les co-

neixen en el saló de conferències, en les llotges del gran teatre, en les càtedres de les universitats, en les ba-

lustrades dels edificis públics, en les arribades triomfals, mentre els avions evolucionen damunt la festa ila

multitud s'aplega entorn de llurs cotxes i els omple de flors...

La ciutat les coneix només en aquells i en aquelles avinenteses, on, per ésser la població més nom-

brosa i el grau de cultura i de civilització més elevats, els inclina a presentar-se amb una major dignitat i pul"

critud.

A la platja, en canvi, s'hi va precisament per desengavenyar-se de totes les ficcions i per lliurar-se

de l'esclavatge d: la vida de sacietat, quan l'educació i la finor de l'home i el respecte que a tot home culte i

de sentiments educats han de merèixer-li els seus consemblants, no deuria ésser mai una ficció, un martiri a
, què obliguen les formes urbanes i el codis socials, sinó una inclinació con-

subtancial a la seva naturalesa.
Molts, ben altramenl, no solen estar-se ni amagar-se de res; conven-
Vegeu si us plau en les çuts de la insignificància i de la miopia i rusticitat dels pobletans, creguis que
pàgines interiors... els seus excessos estimulen la badoqueria de ld gent i li atrauen la seva admi-

Com l'anell al dit ració i el seu entussiasme, sense tenir en compte la gran dignitat i noblesa
d'aquesta gent i llur extraordinària finor i aguda percepció, que sap acollir
per Joan de la Font fins el bri mes insignificant de llur capteniment, per després fer-lo objecte
dels comentaris més vius i merescuts, i obrar d'acord amb l'exemple hagut,
Respirant amb greu detriment d'aquell respecte i autoritat que potser exercia abans i
Notes de Societat d'aquella mateixa admiració que pretenia imposar.

En el que veiem succeir als demés, vegem el que podria succeir-nos a
nosaltres. Si l'home ha assolit una alta categoria i ha desvetllat una gran
admiració, procuri presentar-se tothora ben digne d'ambdues davant aquells
a qui les deu. Que l'atançament a l'inferior sigui motiu perquè, com en els
apòstols i en els sants, millor hom pugui admirar les perfeccions del seu es-
perit i copsar els beneficis de la seva influènca saludable. Que a mesura que
els altres s'atancen a ell, vegin agegantar-se la seva personalitat com les
muntanyes.