Page 1 -
P. 1

Periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'informació local

        Surt els dies 1 i 15 de cada mes. Redacció i administració: Passeig de Mn.Verdaguer, número 5, primer

Any II                                         Lloret de. Mar, 1 de juliol de 1934                             Núm. 19

      ATANÇA LA FESTA MAJOR

     O no sé quina mena de cosa és aquesta — tan subtil i inconfusible—que envaeix els pobles en atançar-se

j aquesta ciiada màxima.
          La Festa Major representa quelcom substancial dins la vida d'un poble. Es com un símbol que ager-

mana la franquesa familiar i aplega la mullitud de les foranies com a partícips d'un gaudir intern. Rera la tas~

ca d'una anyada feixugosa, plena de treball dignificador, la Festa Major ens obre els braços ccm una deslliu-

rança; ens desjunyeix del jou que ens corba a terra i ens ofrena Iot un pessebre curull de realitats falague-

res.

      Les noies han d'estrenar un vestit de seda, o almenys que ho sembli, confeccionat d'acord amb elsdic-

tats més ultrancers que ha imposat la moda de l'any; els fadiins també han de fer goig, amb el lrajo nou,

coll i punys ben planxats, calçat llampant... I cal fer un espatec de música que ressoni per tots els recons de

la vila i faci entrar l'alegria per tot arreu.

      Demés, a casa, s'ha de fer un bon tec, en el qual hi ha d'haver convidats.

      Floreix el somriure en els llavis del pare que aplega la fillada entorn de la taula; esclafa la joia en el cor

d'aquell qui abraça un amic absent; belluguen les ales dels pardaleis de la noia fadrina; xiscla estrident la

mainada davant la gamma espectacular de les divers ions; alça la tef ta l'htmil que ha debai l'arrossineda

draperia per habillar-se amb robes flamants...

      Però no us penséssiu pas que amb això ja n'hi ha prou per tenir Festa Major.

      cUn poble—diu el savi Dr. Sardà i Salvany—no és sinó un gran casal, conjunt de totes les cases quehi ha

entre els seus murs; una molt nombrosa família, acoblament de centenars de famílies que viuen a l'ombra

del vell campanar parroquial, I els dies de la Festa signifiquen per cada poble el que per ceda família repre-

senta aquell dia de l'any que, per ésser la festa del pare, es reuneix la fillada dispersa que sent estrényer-se

els lligams de germanor en trobar-se a l'enlorn de l'ancià cap de casa.*

      I el vell cap de casa d'aquesta gran família és el Sant Patró.

      Devem tenir present que deTafecte i de la gratitud que envers ell sentien els nostres avantpassats n'ha-

gué són origen la Festa, i que aquesta, per tant, no és una moixiganga nascuda d'una tradició pagana o pa~
           • ganitzanf, sinó que, en el seu fons, tanca un flam de profunda e;spiritualitaf

Vegeu si us plau en les                        que no devem ofegar jamai.,
  pàgines interí ors...                            Fins i quan no volguéssim reconèixer en la Festa aquest Sant Patronat-

                                               ge i aquesta ascendència pr2ciosa —que cal honorar dignament—deuríem veu-

      La paciència Sòcrates re-hi la personificació de totes les nostres glòries cíviques, la xifra dels nos-

        per Joan de la font tres més bells records, el símbol més expressiu de la nostra història, l'here-

      Himne al Beat P. An-                     tatge més ric del nostre passat i l'antorxa mésferma del nostre avenir.
      toni M.a Claret                              No la profanem, doncs; que la Festa Major no es converteixi per a nosal-

              . per Tomàs M." Planas C. M. F.  tres en una Pesta Major, com hem sentit dir mantes vegades a un vellet del
                                               poble.
      Esports
      Ajuntament \                                 Les coses esdevenen tant més útils, tant més bones i dignes, com menys
      Respirant                                s'aparten del fi per què han estat creades. La Festa Major ens serà tant més
      Notes de Societat -                      bella i agradable, eixurriadora de maldecaps, apaivagadora d'anímiques es-
                                               coïssors i fermança de millors benhaurances, com menys allunyem la seva

                                               celebració d'aquell esperit fort i racial que sadollava el cos i l'ànima dels qui

                                               la van instaurar, Volguem imitar-los. . * . . ' .
   1   2   3   4   5   6