Page 1 -

Any II Periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'informació local Núm. 18

Su t els dies 1 i 15 de oada mes. Redaooió i administració: Passeig de Mn. Verdaguer, número 5, primer

Lloret de Mar, 15 de juny de 1934

JLa diada de la bona remsa

El dia 29 del corrent—Festivitat dels Apòstols Sant Pere i Sant Pau—amb la ja clàssica Diada de la

Bona Premsa, arreu del món es proclama l'existència d'un fet, i de l'existència d'aquest fet se'n dedueixen

unes conseqüències indefugibles. El fet és: la força, la influència, el poder formidable de la premsa en or-

dre a fer triomfar el Bé o el Mal, la Veritat o l'Error, la Pau i l'ordre o el Desordre i la Guerra. Les conse-

qüències que d'aquest fet evident es deriven, no són menys evidents i poden sintetitzar-se en la tesi següent:

Un dels deures *més sagrats de l'home dels nostres dies, zelós de la seva moral i conscient dels seus

deures, és interessar-se a favor de la premsa ortodoxa, profegint'la, defensant-la, encoratjant la.

De la força, de l'alta eficàcia de la premsa com a vehicle de les idees ja ningú en dubta. De la premsa

moderna a aquells diaris d"'avisos y noticias" de centúries passades, que publicaven les noves d'altres

païssos després d'unes mesades de llur escaïmení, hi ha tanta diferència com de la nit amb el dia.

La premsa moderna és un producte de la civilització, una força immanent els efectes de la qual recauen

damunt les seves pròpies causes.

El Papa Pius XI, feliçment regnant, ha dit que la premsa és la necessitat dels nostres temps i que no bas-

ta contribuir pecuniàriamení a aquesta obra, sinó que cal contribuir-hi personalment; cal afavorir la bona

premsa en la seva ruta a través la multitud de les ànimes.

La premsa és de més fàcil difussió que el llibre i arriba allà on aquest no sol arribar o arriba amb dificul-

tat. EI diari podem adquirir-lo per una insignificant peça de xavalla; l'ocasió de Comprar-lo se'ns repeteix es-

timulada oer la nostra curiositat, aburriment o necessitat, a cada quiosc, a cada cantonada; ens l'ofereixen

insistentment posant-nos-el arran d'ulls. El llibre sol ésser monogràfic, no l'adquirim si no ens interessa

directament el seu continguí; el periòdic el comprem per la secció d'Esport, o per la sessió del Parlament,

per exemple, i no podem resistir la temptació d'escampar l'ull per l'editorial, per un article de fons o pels

anuncis de quarta pàgina. El seu bàlsem o verí, el periòdic ens l'inocula desfet en un beuratge agradós i

atractiu, com el remei amargant que hom dóna als infants desfet en aixarop de menta, o aquells anuncis de

les emissores franceses intercalats a una melodia de Strauss.

La influència del periòdic damunt les multituds, és, per tots aquests motius, més decissiva que la del

llibre. Es una influència gairebé indefugible.

Vegeu si us plau en les El llibre no té, per altra part, la flexibilitat i la constància del periòdic.

pàgines interí ors... El llibre tothora és el mateix; si un passatge ens esdevé incomprensible per

Un joc de mans defecte de Tautor o per curtesa nostra, sempre en restarem a les fosques, a
no ésser que se'ns faci una llum a dintre quin esclat no està en la nostra potes-
per Joan de la Font tat. El periòdic, en canvi, és un treball de cada dia, el mateix ideari ens és ser-
vit amb mil vestimentes distintes; allò que no vàrem comprendre ahir, avui
Prec d'una fadrina

per Antoni Busquets I Punset se'ns presenta amb una claretat meridiana; aquella secció que, sistemàtica-

Esports ment, no volíem llegir mai, ara no sabríem deixar de llegir i meditar ni un sol

Ajuntament dia, d'ençà d'un cop que un paràgraf llegit a l'atzar ens en descobrí les seves

Respirant utilitats i bellesa. De xic en xic anem copsant-ne la seva influència, bona o
Notes de Socieiat dolenta, sense donar-nos-en compte; anem assimilant-nos les idees i la
manera d'exposar-les i no havem esment del camí recorregut fins que posem

en comparació els extrems.

El periòdic és, per dir-ho així, un formidable curs per correspondència