Page 1 -
P. 1
Any II Periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'informació local Núm. 14
Surt els dies 1 i 15 de cada mes. Redacció i administració: Passeig de Mn. Verdaguer, n." 5, primer
Lloret de Mar, 15 d'abril de 1934
DAVANT LA FESTA DEL LLIBRE
Una de les diades de tradició més recent i que d'any en any, troben en la col'lecliviiai un ressò més falaguer i arrelen més
i més eh el cor del poble, és indubtablement la Diada del Llibre.
És una festa digne d'Un poble culte i afanyós d'il Iustració i de milloració, i aquests afanys revelen una gran força que ca'
molt ben dirigir i conduir si volem copçar-ne el màximum de profit.
Cada any, l'endemà de la Pesta del Llibre, solem llegir a la premsa l'estadística de les obres que han tingut més requesta en
les llibreries i quioscs durant la gran Diada, i cada any veiem amb goig com, gràcies a Déu, va augmentant—poc a poquet,
això sí—la venda, quan no d'obres de formació, d'obres assenyades i d'un gran fons de veritat, fet acusador d'una evolució,
d'un decantament dels gustos i de les preferències del públic llegidor, envers els llibres substanciosos, veritable oli espiritual
que unta de bondat i veritat la ment del qui en remena.
Té, doncs, una importància excepcional la tria del llibre; té tanta importància per a nosaltres, com la tria de l'escola de la
professió i dels aliments per als nostres infants. Les lectures són per a l'esperit el que els aliments són per al cos. La pari més
substanciosa de les menges està destinada a esdevenir carn de la nostra carn; hem de vetllar que sien bones. La part més acri-
solada de la lectura està destinada a ésser ment de la nostra ment; hem de procurar que sia bona.
Una vestimenta eixida d'una peça de roba mal triada, l'esparraquem si no ens plau, o en fem prement a un freturós a qui
potser li abelleix prou; una imatge sortida d'una pedra trencadella o un moble fet amb una fusta corcadissa, els desvjluim aviat
o elsdesem a la cambra dels mals endreços. Però una idea errada, una opinió dolenta o menys recta produïda per una mala
lectura, és com una malura al cos produïda per una alimentació dolenta; és nostra i ben nostra, és un accident intransferible del
nostre ésser. Qui ens el treurà?
I un llibre dolent, no és com un m"ble que no ens plau o un vestit que no ens fa pessa, que podem regalar lo a qui n'està
mancat, car emmetzinaríem al proïsme. S'ha de destruir.
Cal que mirem, doncs, el que llegim, les lectures que ens volem assimilar, aquest quelcom destinat a transubstanciar se en
un tros nostre.
La cultura és un verdader monument que cal començar pels fonaments i acabar per les teulades; en l'estudi perquè hi hagi
fruit hi ha d'haver ordre. «És impossible si no llegiu més que allò que us plagui—diu Joubert—d'esdevenir gaire instruïts».
Compreu ela llibres d'acord amb !es vostres aptituds, preferències i inclinacions—que volem suposar bones, gràcies a
Déu—començant pel petit i acabant pel més gran. Així, de xic en xic, s'anirà nodrint i ampliant la vostra biblioteca i iotes les
obres seran éssers vius i de gran servitud per a vosaltres; no hi tindrà art ni part el llibre soberg d'enquadernac.'ó que tracta
d'una ciència que no us diu res, o aquell altre que encara el teniu per tallar: no seré una biblio-
teca de Casino, un armari de llibres com la d'aquell ric pretensiós que, quan la seva fortuna li
Vegeu si us plau ales permeté comprar se una col·lecció de llibres imposant, li sabia greu no haver après de lletra per
poder-los llegir.
pàgines interiors... Així, poc a poquet, esdevindreu posseïdors de tota una còpia de coneixements ulilíssims que
us faran homes il'lusirats, quan no us hagin desvetllat potser alguna força latent que romania
EL DINER NOFA FETOR closa en els vostres dintres que us farà creadors.
per Joan de la Font Us assimilareu els llibres. Jamai no direu tal llibre diu això i el de més enllà diu això altre.
Parlareu vosaltres. Sabreu que ho sabeu, però no per on vos ha entrat i qui us ho ha introduït-
SANT JORDI, PATRÓ DE Les vostres explicacions no seran idèmiques a les del llibre però tindran el mateix fons; no ho ex-
CATALUNYA posareu amb les mateixes paraules, però direu el mateix. Potser no ho aplicareu als mateixos Fins
a què ho aplica el llibre, sinó a aquests i a mil d'altres de diatints, i ho ampliareu amb un gran nom-
per Buillem de Palafolls bre d'idees noves, com l'infant que deixa els caminadors o la nau que es deslliura de les anguiles;
com l'edifici que ja no li calen bastides o la nena que ja no li han d'agafar la maneta per a escriure.
ALERTA, OONA, AMB LES N'hi ha que amb els diners que els costa els llibres es creuen adquirir tota la ciència del lli-
COSES DE FORA bre; d'altres que es creuen posseir tota la ciència de llurs biblioteques, només perquè la tenen a
per Ivon l'Escop l'abast de la mà.
Ens trobem davant la Fesía del Llibre. Comprem i comprem bé. No comprem el llibre perquè
AFORISMES DEL LLIBRE sigui una ocasió o una ganga, un objecte de fira que, qunn el tenim a casa, ens adonem que no
perF. serveix per a res. Que no sigui una embranzida passatgera i vana. Ja que fem la festa del llibre
— diu Capdevila—fem la ben feia; donem-li tot el sentit que pot tenir.