Teatre social i memòria històrica. Dues propostes teatrals pels dies 7 i 9 de desembre al Teatre de Lloret: Sous la plage i Màtria

El Teatre de Lloret acull dues propostes teatrals els dies 7 i 9 de desembre. Sous la plage el dia 7 és una reflexió sobre la construcció del discurs europeu sobre els conflictes en el món àrab i l’anomenada “Crisis” dels refugiats. I a Màtria, Carla Rovira construeix un espai escènic per reivindicar la història, reapropiar-nos d’ella i generar un espai de debat col·lectiu per narrar el silenci.

Sous la plage

“Sous les pavés, la plage” és un dels eslògans més coneguts del maig de 1968. La cerca d’una platja sota les llambordes es va convertir, des d’aleshores, en una metàfora canònica per il·lustrar l’esperit de les revolucions europees. L’esclat de les primaveres àrabs va tornar a posar ingènuament aquest eslògan sobre la taula, abans que aquests països entressin en guerra i les platges europees s’omplissin de cadàvers.

Interpretada pel periodista sirià-palestí Mohammad Bitari, Sous la plage proposa un espai de reflexió crítica sobre la construcció del discurs europeu sobre els conflictes al món àrab i l’així anomenada “crisi” dels refugiats: un discurs que pretén definir qui és l’Altre però que, finalment, diu molt més sobre qui som nosaltres.

L’obra arriba al Teatre de Lloret aquest divendres 7 de desembre (21h) gràcies a un acord de col·laboració entre els departaments de Benestar i Família i Cultura de l’Ajuntament de Lloret que han encetat una línea de col·laboració.

La crítica ha dit:

-          Reclama ser el Mohamed periodista i escriptor: no el refugiat. Villanueva i Valverde ens recorden que «la crisi dels refugiats és una crisi dels europeus». (Cristina Mas; Diari Ara)

-          Sous la plage és una conferència, una acció teatral i sonora on un refugiat «atípic» (segons els nostres paràmetres mentals) (o els dels mitjans de comunicació) reflexiona sobre una crisi que no és humanitària, sinó política, i no dels sirians sinó 14 dels europeus. La composició sonora és de Gerard Valverde, i la direcció i dramatúrgia de Marc Villanueva: els dos creadors treballen des del respecte més absolut i amb una honestedat brutal. (Oriol Puig Taulé; Núvol)

-          (...) Pel que fa a la denúncia, celebrar el treball de Sous la plage, obectiu, honest, que revela l'abús policial sigui a Damasc o a París. (...) (Jordi Bordes, El Punt Avui)

-          a Sous la plage, que el maig del 68 segueix vigent en ple segle XXI. Les primaveres àrabs, la crisi dels 16 refugiats, el ressorgiment de moviments d'ultradreta a Europa, el terrorisme islamista, ens ho recorden cada dia. És una performance que interpreta Mohammad Bitari, periodista refugiat d'origen sirià-palestí, que ens posa davant de les preguntes incòmodes i inapel·lables que ens escup l'actual crisi migratòria, contraposant, vergonyosament, la vida de les persones i la Història (amb majúscula) que escriu el poder. (Toni Polo; Recomana.cat)

Màtria

Màtria és un espectacle documental que parteix de la família de l’autora Carla Rovira Pitarch per parlar dels mecanismes de la memòria i de les polítiques de justícia, reparació i representació amb especial èmfasi en la figura de les dones.

Màtria és un viatge artístic d’amor que recerca des dels marges. Un exercici que enceta diverses línies de reflexió: mort, família, silenci… I una oportunitat per parlar, per parlar-ne, també amb el públic, en un espai físic i simbòlic de trobada, de comunitat, de superació i de ficció espontània.

SINOPSI

“Vosaltres assassineu, que les dones netegem la sang”. Com encarar la memòria familiar en un Estat forjat en l’oblit? Quin és el llegat familiar de les ferides de la Guerra Civil? I quin és el paper que juguen les nostres mares?

Enrique Isart Alonso va morir afusellat pel franquisme el 14 d’agost del 1939 a Cartagena. Va deixar una carta escrita amb un missatge a la seva mare Virgínia Alonso: “Madre, valor!” El seu cos roman desaparegut des d’aquella data en un dels tants marges en què s’ha construït la Transició́ exemplar de l’Estat Espanyol.

A partir de la figura de Virgínia Alonso, dues de les dones de la família construeixen un espai escènic per reivindicar la Història (la seva Història) a través de les cartes i dels materials de les dones de la família. Es construeix així un espai escènic per reivindicar la Història, reapropiar-se d’ella i generar un espai de debat col·lectiu per narrar el silenci.

Màtria va obtenir el Premi L’Apuntador de Núvol 2017:

La crítica ha dit:                                                                         

-          “Perquè s’ha de veure a tot arreu i perquè és una peça molt ben parida, hem decidit que Carla Rovira rebi el Premi L’Apuntador 2017”. (Oriol Puig Taulè, El Núvol.)

Les entrades per a les dues obres es poden comprar al web del teatre de Lloret de forma anticipada. www.teatredelloret.cat