Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / Ajuntament / Comunicació i publicacions / Sala de Premsa / El Teatre de Lloret dedica un cicle al dramaturg i director Marc Rosich

El Teatre de Lloret dedica un cicle al dramaturg i director Marc Rosich

El cicle s’estrena aquest divendres 8 de febrer amb una opereta còmica, ‘Àries de reservat’
06-02-2019


Els talents de Marc Rosich a la direcció i dramatúrgia, la soprano coloratura Elena Martinell i la pianista Glòria Garcés s'uneixen en aquesta peça, Àries de reservat, l’obra que estrena el cicle Marc Rosich que el Teatre de Lloret posa en marxa aquesta temporada.
Marc Rosich, dramaturg i director
Dramaturg, director d’escena i traductor, és membre de la productora Teatre Obligatori i forma part de l’equip directiu d’Òpera de Butxaca i Nova Creació. S’ha format en l’escriptura dramàtica a la Sala Beckett de Barcelona, on actualment sol impartir classes. També és professor de dramatúrgia a l’ESAD de l’Institut del Teatre i a l’ESAD Eòlia. D’altra banda, el seu interès per la relació entre música vocal i teatre, l’ha portat a llaurar una llarga experiència en muntatges que uneixen les dues disciplines, des del musical popular fins a l’òpera contemporània. Les seves darreres estrenes han estat Em parlen! dins el projecte Llibràlegs (Temporada Alta, Jordi Prat i Coll), Utilitat programada (Tantarantana), el musical de cambra Limbo amb música de Clara Peya (Versus Gaudí), el musical de gran format Fang i Setge, escrit amb Marc Angelet i Josep Pedrals, i música de Salvador Brotons (Teatre Victòria / Teatre de la Passió - Olesa), l’òpera Bazaar Cassandra música d’Enric Palomar (Neukölner Oper Berlin), l’òpera Cantos de sirena, música de Howard Arman amb Carlus Padrissa / La Fura dels Baus (Theater Luzern / KÖLN OPER ), i les direccions d’escena de 4Carmen (Festival de Peralada / Neukölner Oper Berlin / Arts Santa Mònica), Woyzeck de Büchner (Sala Beckett) i Dido & Aeneas de Purcell (Cor Jove de l’Orfeó / Palau de la Música).
Entre les seves obres originals també es troben La dona vinguda del futur (TNC, Premi Butaca millor espectacle infantil dir. Marc Rosich), De Manolo a Escobar (Teatre Condal i gira nacional, dir. Xavier Albertí), Surabaya (Teatre Romea, finalista al premi de la Fundació Romea, dir. Sílvia Munt), entre d’altres. És col·laborador habitual de Calixto Bieito.
El Teatre de Lloret ha programat aquesta temporada de Marc Rosich:
- Àries de reservat – divendres 8 de febrer
- ¿Qué fue de Andrés Villarrosa? – 12 d’abril
- A mi no me escribió Tennessee Williams (porqué no me conocía) – 28 d’abril
Àries de reservat
Àries de Reservat, d'Elena Martinell i Glòria Garcés, és un espectacle que combina la lírica i la comicitat en una proposta arriscada i original que reuneix dues ànimes artístiques inquietes i poc ortodoxes: la soprano Elena Martinell i el director i dramaturg Marc Rosich, un creador que ha fet de la ironia un segell i de la bellesa
una bandera. Glòria Garcés hi col·labora en aquesta ocasió com a pianista i parella còmica de la soprano.
SINOPSI:
Una soprano i la seva pianista han estat contractades per a un concert privat molt especial. Els clients, de gustos peculiars, volen rebre el nou any amb música, però sense cap testimoni. Treballaran amb els ulls embenats. Després de les dotze campanades, però, el guirigall de la festa s’atura de cop. Quan es treuen la bena no queda ningú viu. Ha arribat la fi del món. Només han sobreviscut elles. Un concert teatralitzat i arriscat que reuneix dues ànimes artístiques inquietes i poc ortodoxes: la soprano Elena Martinell i el director i dramaturg Marc Rosich, un creador que ha fet de la ironia un segell i de la bellesa una bandera.
‘¿Qué fue de Andrés Villarrosa?’ Cabaret d’Oriol Genís i Marc Rosich
Si es fa una cerca a internet del nom d’Andrés Villarrosa, poques traces es poden trobar de la fugaç i rutilant carrera del cantant de varietés. Bé, de fet, no se’n troba cap. Enlloc es recorda el seu lema, “el cantante melódico del trémolo metódico”. Enlloc es troba documentat el seu pas pels envelats més tronats del país. Ni tampoc ha quedat registrada la fita que va ser el zenit de la seva carrera: els quinze gloriosos dies en què es va mimetitzar amb la pintoresca fauna de la Bodega Bohemia.
Així de fugaç va ser l’estrella. Però això no treu que, per als pocs que la van veure passar, la seva estela fos rutilant. Alguns diran que la seva figura va passar sense pena ni glòria perquè la Barcelona d’aparador dels 90 no era el millor escenari per a la nostàlgia. D’altres pensaran que ni en les circumstàncies més favorables el seu art hauria pogut triomfar. Però, sigui com sigui, Andrés Villarrosa encara viu entre nosaltres i es resisteix a l’oblit.
Ara que han passat més de vint anys, Andrés Villarrosa ha acabat anònimament confinat entre les quatre parets blanques d’una cambra moblada anodinament per Ikea. Però abans de desaparèixer, esborrat definitivament de la memòria, Andrés Villarrosa vol fer el seu cant de cigne particular. Ha tret el perruquí del calaix i les jaquetes llampants de l’armari, perquè tornin a veure la llum del dia. I també ha desempolsat les cintes de casset dels instrumentals de playback que el van acompanyar a les seves actuacions aparentment més memorables. D’aquesta manera, el respectable podrà tornar a sentir les cançons emblema que mai no el van fer famós, títols oblidables com Hermano, La canción del guau guau, Vaya chófer o Mambo Caracoles, que avui en la veu cada cop més tremolosa de l’artista per fi es tornaran… inoblidables.
‘A mi no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía)’ Cia. Roberto G. Alonso
Una dona d'edat indefinida explica les seves recances. Amb un gust especial per la hipèrbole sentimental, exposa les desil·lusions que l'han convertit en la persona que és ara i s'emmiralla en la desmesura de les heroïnes de Tennesee Williams o en les dives de la cançó. Rere les seves històries apareix una figura desnonada emocionalment i econòmicament que lluita per la supervivència amb les armes de la ficció. Una peça amb dramatúrgia de Marc Rosich, que fa incursions en la dansa, el teatre gestual, el text clàssic, el playback, la cançó en directe i la performance,
buscant la proximitat amb el públic en un escenari no convencional. Espectacle sense seient programat el diumenge 28 d’abril a les 12.00 h del migdia a l’exterior.
Les entrades pel Lloret Espai Off es poden comprar al web www.teatredelloret.cat
L’entrada anticipada per a Cada espectacle val 8 € i 10 € a taquilla. L’abonament per als tres espectacles costa 20 €.