Processionària del pi
 Pesta porcina africana i senglars en entorn urbà
 Bernat marró marbrejat
 Vespa asiàtica
 El morrut de les palmeres
 Mosquit tigre
 Caretta a la vista!
 Meduses. Si et piquen, actua correctament
 Desfibril·ladors
 Mesures de prevenció i d'autoprotecció davant el risc d'incendi forestal

Processionària del pi

La processionària del pi o arna del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un insecte lepidòpter, pròpia de la zona mediterrània europea i africana, present a tota la península ibèrica.

És una important plaga per algunes espècies d’arbres, especialment els pins, però també cedres. Les larves es mengen les fulles i defolien l'arbre, arribant a ser letals en alguns casos d'arbres molt joves, així com debilitar arbres adults o deixar-los en situacions més sensibles a rebre atacs d’insectes perforadors.

La processionària té un ampli nombre de parasitoides, patògnes i depredadors en tots els seus estats del cicle vital, que ja exerceixen un control poblacional sobre aquest insecte de manera natural.

Cap els mesos de febrer i març és quan són més visibles, perquè les erugues deixen les bosses i baixen dels pins formant les característiques fileres que semblen processons, per buscar un lloc on enterrar-se, passar a crisàlide i transformar-se en papallones. Una altra conseqüència del canvi climàtic, és que l’augment de les temperatures, fa avançar el cicle habitual de la processionària del pi, provocant que surtin més d’hora dels nius, per enterrar-se i seguir el seu procés de metamorfosi.

Les erugues estan recobertes d’uns pèls urticants que tenen una toxina o verí, que poden clavar-se a la pell o mucoses, causant reaccions al·lèrgiques, picors, inflamacions, irritacions a nas i ulls... sent un risc tant per humans com pels animals de companyia. Les persones al·lèrgiques a la processionària poden tenir manifestacions clíniques més greus com urticària generalitzada, angioedema, dificultat respiratòria i reaccions anafilàctiques.

Cal anar molt alerta amb els gossos entre els mesos de febrer i abril, evitant passejar per boscos o parcs afectats per processionària, perquè poden intentar llepar, ensumar o menjar-se alguna de les erugues. Les primeres reaccions que observareu és que es rasca molt la boca o es refrega el cap sobre el terra o amb les potes com si es volgués treure alguna cosa i comença a salivar en excés, fent esforços per empassar. És important anar ràpidament al veterinari ja que la llengua s'infla, després la boca, l'esòfag i l'estómac impedint la respiració de l'animal, i arribant a poder causar la mort.

Si sospiteu que el vostre gos ha ingerit o tocat una de les erugues, netegeu-li bé la boca, a poder ser amb aigua tèbia i acudiu amb urgència a un veterinari. La boca és sovint la part més afectada i la zona de la llengua que ha tocat inicialment els pèls urticants probablement es necrosarà i perdi la part danyada.

Existeixen diferents sistemes de control de la processionària, però en el cas de parcs i jardins del municipi es solen aplicar mètodes no extensius (endoteràpia, trampes, retirada de nius, aplicació d’insecticida en el contorn del tronc...), tractant aquells exemplars d’arbres que es troben en zones d’especial risc com poden ser: parcs infantils, parcs urbans amb zones d’estada i àrees d’esbarjo per gossos.

Encara així, si es troben processionàries en arbres d'espais públics, es sol·licita la col·laboració ciutadana, per alertar a l'Ajuntament per telèfon 972 361 807 o bé enviant un correu a l’adreça mediambient@lloret.cat 

Pesta porcina africana i senglar en entorn urbà

La pesta porcina africana (PPA) és una malaltia altament contagiosa de declaració obligatòria que afecta a porc domèstic i porc senglar i presenta uns nivells de mortalitat propers al 100%. Es transmet per contacte directe amb altres porcs i senglars infectats, consum de productes derivats i carn d’animals infectats, contacte amb objectes contaminats i a través del transport d'animals contagiats o de mitjans de transport contaminats.

Tot i no tenir cap implicació en la salut humana, la introducció de la malaltia al nostre país tindria greus conseqüències per la salut i el benestar dels animals així com una gran repercussió econòmica pel sector porcí.
El virus pot sobreviure durant mesos en productes a base de carn de porc, que si bé són innocus a l´hora de ser consumits per les persones, poden transmetre la malaltia en cas que siguin ingerits per porcs o senglars. És per aquest motiu, que resulta imprescindible evitar que els senglars es puguin alimentar de restes de menjar.

El fet de proporcionar aliment als senglars o que els senglars mengin restes d’escombraries de contenidors i papereres no només és un problema de convivència amb les persones i del manteniment de l’estat de neteja dels nostres pobles i ciutats, sinó que pot representar la transmissió de la malaltia de la PPA amb les conseqüències devastadores que això implicaria. Paral·lelament la ingesta de restes d'antibiòtics llençats inadequadament a les deixalles urbanes, genera un desenvolupament de les resistències antimicrobianes en senglars, fet que perjudica directament a la salut humana.

S'adjunta infografia amb un seguit de recomanacions.

Recomanacions per allunyar els senglars de l'entorn urbà:

Bernat marró marbrejat

Es tracta d’un bernat o xinxa exòtic procedent de l’Àsia. El nom comú es refereix a la seva coloració dorsal generalment marronosa i marbrejada, amb una puntuació densa. Es distingeix d’altres bernats autòctons per disposar d’unes bandes blanques que té a les antenes.

A Catalunya es va detectar l’any 2016 la plaga del bernat marró marbrejat (Halyomorpha halys). Des del 2020 és present a 133 municipis de Catalunya.
Ha estat localitzat tant en entorn urbà com en diferents parcel·les de cultius de fruita dolça, fruita seca i horta, cosa que representa un risc molt elevat per a aquests cultius.

A la tardor, és quan aquest bernat busca refugi (lloc sec i protegit) als edificis urbans i construccions diverses per passar-hi l’hivern; tot i que és molest i crea alarma, no pessiga les persones i no representa cap risc per a les persones ni els animals.

Què es pot fer per controlar la plaga?

Des de la Generalitat recorden que és molt important que les persones tinguin clar que han de destruir els individus capturats, ja que això contribuirà a controlar-ne les poblacions i aquest fet beneficiarà la sanitat dels conreus i en reduirà les molèsties ciutadanes.

Aquests insectes es poden capturar amb relativa facilitat amb un aspirador o escombrant-los a primera hora del matí o a darrera hora del dia, ja que en aquests moments es mouen més lentament a causa que la temperatura ambiental és més baixa; al migdia, estan més actius, costen més de capturar i volen. Un cop capturats, es poden submergir en aigua i sabó o, simplement, deixar-los dins d’una bossa exposats al sol. No s'han d'alliberar els insectes a l'exterior.
No és recomanable l’ús de productes insecticides a casa, no són efectius. Com a mesures preventives s'aconsellen les barreres físiques, com instal·lar mosquiteres a les finestres, tapar forats exteriors amb malla, etc.

Si algun ciutadà observa la presència d’aquest insecte i vol estar segur que es tracta d’un bernat exòtic, cal que faci una foto del dors i/o una del ventre i les publiqui a l'espai web: https://natusfera.gbif.es/projects/hh-wanted. Des del Departament d'Agricultura i l’IRTA valoren molt aquestes comunicacions per part de la ciutadania, ja que els ajuda a conèixer de forma precisa la seva distribució i propagació al territori i conseqüentment poden actuar en la seva prevenció.

 Fitxa informativa de l'espècie
 Tríptic informatiu del DARPA i IRTA

Vespa asiàtica

La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie invasora que viu originàriament a la Xina, el nord de l’Índia i Indonesia. Va introduir-se a finals del 2004 a França, al port de Bordeus, a través d’un container que venia de la Xina. Posteriorment es va estendre per tot el sud de França i l’any 2007 ja s’estimava que hi havia milers de nius. La vespa velutina es va establir inicialment al nord-est de Catalunya, l'any 2012, i s'ha anat estenent pel territori. S'estima que la velocitat d’expansió ha estat d'uns 100 km/any.

Característiques:

La vespa asiàtica (Vespa velutina) és l’única d’Europa de mida gran que presenta un aspecte tan fosc. La varietat nigrithorax, que és la que ha arribat a Catalunya, presenta el tòrax negre envellutat i segments abdominals de color castany ribetejat amb una fina franja groga. Únicament el quart segment és quasi de color groc-taronja en la seva totalitat. El cap és negre, la cara groc-ataronjada, les potes castanyes al final. La seva mida és d’uns 3 centímetres de llargària, semblant a l'autòctona vespa xana (Vespa cabro).

Hàbitat:

La Vespa velutina instal·la els seus nius, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o forestals. Sovint aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes (pins, avets, xiprers,...).

Això no obstant, s’han localitzat nius en tot tipus de superfícies i espais: sota cobertes, enterrats, enmig de matolls, penya-segats,...

Nius:

La Vespa velutina construeix dos tipus de nius:

-       Nius primaris

Al febrer-març, les femelles fundadores, quan surten de la hibernació construeixen els seus petits nius (primari o embrionari), de la mida d’una taronja, en ruscos buits o altres refugis. Aquests tenen una desena de cel·les envoltades per una cúpula de paper. S'acostumen a localitzar en llocs protegits d'edificis, magatzems, porxos i altres construccions, ruscos buits o altres refugis.

-       Nius secundaris

A l’abril-maig apareixen les primeres obreres del niu primari i són aquestes les que fabriquen el nou niu (secundari), en una altra ubicació, en el qual s’instal·larà la colònia definitiva. Aquest segon niu és molt voluminós (entre 60/90 cm d’altura i 40/70 cm de diàmetre) de paper mastegat, que presenta un orifici petit (uns 15 mm) i lateral de sortida. Un niu gran pot tenir fins a 15.000 cel·les i la seva part exterior entre 5-6 capes de cel·lulosa.

A la tardor la reina produeix unes 200 vespes reines que fundaran noves colònies a l’any següent. Per tant, aquest niu és abandonat i després d’hibernar les reines de manera separada en diversos indrets –en solitari o petits grups-, ja no serà reutilitzat.

A l’hivern, els mascles i obreres moren, i el 95% de les reines també. De les reines que sobreviuen a l’hivern, un altre 90% moren per competència directa entre les reines fundadores a la primavera següent.

Font: Estrategia de gestión, control y posible erradicación del avispón asiático o avispa negra (Vespa velutina ssp. Nigrithorax) en España, editat pel Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, aprovada el 14/11/2014 per la Comisión Estatal para el patrimonio natural y la biodiversidad.

Nutrició:

Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar, mel,..) i també de fruita madura. Les larves s’alimenten d’insectes i aràcnids, dels quals un 35-60% són abelles que són capturades pels adults i transportades als nius per alimentar les seves pròpies larves.

Danys:

• Efecte directe sobre l’apicultura, ja que aquesta vespa depreda les abelles de la mel que integren les arnes i pot tenir conseqüències econòmiques importants en el sector apícola. Alguns estudis xifren que una vespa pot capturar entre 25 i 50 abelles per dia.
• Efecte indirecte envers la producció de mel i cera i envers la producció agrícola de les espècies que necessiten ser pol·linitzades.
• Efecte ecològic directe d’una espècie invasora envers les espècies d’invertebrats autòctons, atès que es tracta d’un nou depredador en l’ecosistema.
• Risc de picada a la població humana.

Protocol de lluita i control:

Els mecanismes de lluita són molt limitats i de baixa eficiència, la qual cosa està provocant una ràpida fase de colonització i expansió de l’espècie.

Algunes de les actuacions que s’estan duent a terme són:

• Formació i informació a agents implicats i ciutadania en general.
• Recollida de dades d’albiraments i comprovació per tenir coneixement de la detecció i expansió de l’espècie.
• Instal·lació de trampes i paranys selectius, principalment prop d’explotacions apícoles, a fi de capturar les reines fundadores i protegir els ruscs d’abelles.
• Destrucció de nius amb mètodes mecànics. En cada cas de localització de nius cal valorar si està actiu o no per la seva retirada. Els nius que es troben inactius a l’hivern, ja no és necessari de retirar-los atès que no són reutilitzats per les vespes i queden abandonats.
• Aplicació d’insecticida (biocida autoritzat) i retirada de nius. Cal comptar amb mitjans adequats o contactar amb especialista. És necessari avaluar les particularitats de cada zona, hàbitats prioritari i espècies protegides, prèvia a la utilització de productes químics.

Protocol d'alerta en cas d'albiraments de nius:

Quan es detecti un niu s'ha de comunicar al Cos d'Agents Rurals, on es centralitza la informació.

Informeu de la ubicació de l'exemplar o niu, indicant la localitat, el lloc o paratge concret, o bé les coordenades. Només en cas que es pugui, i sense assumir riscos, feu una fotografia de l'exemplar o del niu i envieu les dades per correu electrònic a: velutinacar@gencat.cat. També es pot comunicar per telèfon al 93 561 70 00 o 112.

 Informació general vespa asiàtica

El morrut de les palmeres

El morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Olivier) és un coleòpter de la família dels curculiònids de recent introducció al nostre territori que produeix danys d'importància a diferents espècies de palmeres a les que pot provocar la mort.

L'escarabat morrut originari del sud-est asiàtic i la Polinèsia, s'ha estès de forma continuada per altres zones de clima temperat.

Les primeres aparicions a l'estat espanyol l'any 1995 es produïren a les províncies de Granada i Màlaga. L'any 2005 ja s'havia estès cap a Múrcia i a les 3 províncies valencianes, i aquell mateix any es va localitzar el primer focus a Catalunya, al Baix Penedès.

A la zona mediterrània afecta principalment a la palmera canària (Phoenix canariensis) i també a la datilera (Phoenix dactylifera). A Catalunya, fins ara la pràctica totalitat de les palmeres afectades han estat canàries. Per a més informació tècnica vegeu el full informatiu sobre el morrut de les palmeres.

Podeu obtenir més informació sobre la plaga, així com de la manera de procedir en cas de tenir un exemplar de palmera afectat pel morrut, a través del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura de la Generalitat.

 Més informació
 Informació general del morrut de les palmeres
 Protocol a seguir pels particulars propietaris de les palmeres

Mosquit tigre

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie invasora provinent d'Àsia. És de mida petita, de color negre i ratllat de blanc. Té un radi d'acció relativament curt, d'uns 400m del lloc de cria. 

Viu durant l'època de calor, aproximadament entre abril i novembre. Prefereix les zones ombrívoles i és actiu, sobretot, de dia. 

Els ciutadans tenen un paper molt important en evitar la proliferació del mosquit tigre ja que es calcula que més del 90% d'espais on l'insecte pot criar són privats. La forma més efectiva de combatre el mosquit tigre és no deixar-lo criar. Per aquest motiu és molt important que cada persona es responsabilitzi d'evitar que el mosquit criï a casa seva. 

Dipsalut, el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter i els ajuntaments de la demarcació de Girona portem a terme programes per evitar-ho, però cal que tu també hi participis.

 Més informació
 Tríptic informatiu

Caretta a la vista!

L'objectiu del projecte Caretta a la Vista: implicació de la ciutadania en la recerca i conservació de tortugues marines, és difondre el coneixement sobre la biologia de la tortuga babaua (Caretta caretta) al ciutadà en general així com a tècnics especialistes, per tal de tenir les eines per detectar i reconèixer un eventual rastre o niu de tortuga marina a les nostres platges, i poder actuar adequadament davant un possible albirament de tortuga babaua.

A continuació s'adjunta la informació de l'esmentat projecte:
 Com reconèixer un rastre
 Com actuar si et trobes una tortuga marina
 Què fer si et trobes cries de tortugues
 Més informació del projecte Caretta a la vista!

Meduses. Si et piquen, actua correctament.

Què s'ha de fer quan es produeix una picada de medusa?
Una vegada s'ha produït la picada:

• Sortir de l'aigua
• No rascar-se ni fregar la zona afectada amb tovalloles o altres peces.
• Retirar de la pell (amb pinces o guants) les restes de tentacle, si són visibles.
• Rentar la ferida amb aigua salada. Mai no s'ha d'utilitzar aigua dolça, ja que activa les cèl·lules i augmenta la quantitat de toxina injectada.
• Omplir una bossa de plàstic amb gel i aplicar-la com més aviat millor, durant uns 5 minuts, sobre la zona de la picada (mai no s'ha de posar el gel directament sobre la pell). Si la coïssor no es deté, s'hi pot aplicar fred una altra vegada, durant 5 minuts més.
• Per evitar la infecció de la ferida, s'aconsella l'aplicació sobre la pell d'un antisèptic (alcohol iodat) 3-4 vegades al dia, durant 48- 76 hores.

Aquestes mesures han de prendre's com més aviat millor. Si les molèsties continuen o generen tremolors, nàusees, marejos o dolor intens, caldrà acudir a un centre sanitari.

 Més informació
 Guia d'identificació i tractament de picades de meduses i altres organismes gelatinosos (Projecte Jellyrisk)

Desfibril·ladors

Dipsalut (Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona) en el marc del programa "Girona, territori cardioprotegit" va cedir al municipi de Lloret de Mar: 15 desfibril·ladors automàtics (DEA) de tipus fix i 19 DEA mòbils que han servit per equipar els vehicles de la Policia Local i Protecció Civil.

 Plànol ubicació DEA

Aquests aparells complementen els DEA que hi ha instal·lats a tots els equipaments esportius i els DEA portàtils ubicats a tots els mòduls de salvament i socorrisme de les platges i cales del municipi durant la temporada d'estiu.