Page 1 -
P. 1

Any I       Periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'informació local                                  Núm. 6

            Surt els dies 1 i 15 de cada mes. Redacció i administració: Passeig de Mn. Verdaguer, núm. 5 - pis

                        Lloret de Mar, 15 de desembre de 1933

       La ciència del Suanyar i del perdre

       H AN estat ajornades les eleccions municipals, i, enescriure aquestes ratlles, nosabem pas quan
                  es celebraran ni quina candidatura sortirà triomfant.
                       Però per tal que, sigui quin es vulgui el resultat de la propera lluita electoral, aquesta

vingui acompanyada d'una llarga era de tranquilitat i de pacificació dels esperits, cal que els partits que entren

en la contesa s'esforcin encaptenir-se tostemps d'acord ambels principis d'aquestes ciències altíssimes: saber

guanyar i saber perdre,nodic posseir-les, ésser-ne seguidors sense violentar-se, puix que aquestes virtuds no es

troben espontàniament enla potestat de tothom.

Saber guanyar ésvertaderament una ciència difícil. La majoria dela gent no essap estar demanifestar llur

alegria d'una manera expansiva i a voltes fins i totbarroera. Es clar que enaixò nohihacap mal si hom s'ale-

gra d'una cosa bona i aquesta joia no resulta feridora per a ningú.

Quantes vegades, però, l'alegria del propi triomf i elgoig meríys sàque sol produir sempre la visió de la

fallida de l'enemic són coses difícilment destriables!

Fins quan el nostre goig és lícit i autèntic, mai nosabem fins a quin punt pot resultar cruel i mancat de ca-

ritat envers els que sofreixen i esmiren resignadament i un xic de lluny les nostres rialles com una ambròssia

que noésfeta per a ells...

Es clar que aquest migrament pacífic no sol trobar-se mai entre els derrotats enuna lluita política, però

volem indicar amb això el molt que had'esforçar-se el guanyador enprocurar que el seu tr'omf no vagi acom-

panyat d'una provocació constant a la rancúnia dels enemics, sinó que sigui aquell triomf net, alliçonador, que

no exacerba la ira del vençut, sinó que l'inclina a meditar i noel priva de discorre serenament, ni d'exclamar

pels seus dintres: «Si, m'ha guanyat perquè té més mèrits, perquè ha sabut més qüe jo, té el seu triomf ben

merescut».

Saber perdre. Heus ací una altra ciència difícil i fonament de la veritable pau. Posseir en mig la fallida

aquella altesa demires i alttremp d'esperit que inclina a conformar-se amb la pròpia sort, i si aquesta resigna-

ció, aquest conformisme noarriba—que només éspatrimoni d'esperits molt selectes—tenir almenys prou no-

blesa, prou talent i fortalesa d'home per a ferfront amb la testa ergida a l'adversitat, i tancar dintre si mateix

l'amargor dels propis sentiments perquè nosiguin cap obstacle al guanyador per gaudir de la seva justa victòria,

tot fent-se el propòsit detreballar i lluitar dignament per a fer-se dignes d'aquella enuna altra ocasió.

L'home de judici cerca ensi mateix la causa de les pròpies dissorts, l'insensat la cerca enels altres. Si el

                                     vençut no posseeix aquesta sensatesa, és ben segur que donarà la culpa de

VEGEU SI Uò PLAU                     tots els seus mals al que obtingui el triomf i aleshores, ésclar, costa molt

a les pàgines interiors. . de resignar-se amb els mals causats per les culpes d'altri.

L'ADVENT    per Joan de la Font           Es molt possible, naturalment, que el dissortat enlalluita hagi hagut
NADAL              per J. de la F.   de sofrir alguna vexació per part del que ha hagut el triomf, llavors, dieu-me
                                     si usplau queés més convenient per albécomú, irar-se desaforadament,
EL NOSTRE HISTORIAL                  cobejar tostemps enels dintres unpropòsit rabiós de venjança, una rancú-
        per Esteve Fàbregas i Barry  nia indeleble que amarga la vida i pot arribar a danyar alpoble innocent o
                                     a una víctima inculpable, o ofegar el propi dolor—oi més si ens n'havem fet
                                     mereixedors nosaltres mateixos—no fregar-se els ulls xorbats, notirar pól-

ESTAMPES DEL MARROC                  vora alfoc; noagreujar la situació amb un nou disgut adreçat al que va

            per Francesc Mas i Ruhí disgustar-nós a nosaltres.
   1   2   3   4   5   6